Primera batalla de Huachi
| Guerres d'independència hispanoamericanes Independència de l'Equador Revolta de Guayaquil | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 28 de novembre de 1820 | ||
| Coordenades | 1° 18′ 24″ S, 78° 38′ 06″ O / 1.3067°S,78.635°O | ||
| Lloc | Huachi, a prop d'Ambato, Equador | ||
| Resultat | Victòria reialista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
La primera batalla de Huachi, també coneguda com a batalla de Huachi Grande, fou un enfrontament armat que va tenir lloc el 22 de novembre de 1820 entre tropes reialistes de l'Imperi espanyol i les forces independentistes de la Província Lliure de Guayaquil. L'acció es produí a la zona coneguda com a Huachi Grande, a prop de la ciutat d'Ambato.[1]
Antecedents[modifica]
Després de la victòria a Camino Real el dia 9 de novembre, les forces independentistes tenien el camí lliure per pujar cap a la serra equatoriana i avançar en la campanya per alliberar Quito i la resta de territoris de la Reial Audiència. El dia 10 ocuparen Guaranda i, així, penetraren ràpidament al carreró interandí.[2] Els comandants Luis Urdaneta i León de Febres Cordero tenien dues opcions: anar cap al sud fins a Cuenca o anar directament cap a Quito, decisió aquesta última que semblava la més lògica. Les tropes reialistes havien estat derrotades a Camino Real, però es tractava només d'un destacament, mentre que el gruix de la força sota el comandament de Francisco González estava en disposició de combatre i des de Quito s'enviaren reforços de tropes veteranes.[1][3]
Batalla[modifica]
Els reialistes eren inferiors en nombre, però comptaven amb una cavalleria amb més experiència, i podien aprofitar l'avantatge defensiu que els conferia l'irregular terreny al voltant de Huachi. Ja en batalla, les males decisions dels patriotes en el desplegament i les retirades de diversos elements al comandament del major Hilario Álvarez, van produir el trencament de les files, que va conduir a una de les pitjors derrotes per als guayaquilenys, amb fortes baixes[1] (uns 300 homes, la majoria de cavalls i alguns canons).[3]
Conseqüències[modifica]
La derrota a Huachi va significar, per als guayaquilenys, la retirada cap al sud, cosa que va permetre als reialistes disposar de camí lliure cap a la costa i amenaçar Guayaquil i també l'accés al sud de la serra equatoriana. El coronel González, en lloc de llançar-se cap a Guayaquil, va preferir la segona opció i avançar cap a Cuenca, que havia proclamat la independència el 3 de novembre. El moviment de González donaria lloc a la batalla de Verdeloma, una nova derrota independentista, però aportaria un temps preciós a les autoritats guayaquilenyes per refer les seves tropes.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Chacón Izurieta, Galo. Historia militar del Ecuador (1820-1823) (en castellà). Quito: ENA, 1978.
- ↑ Silva Montenegro, Fausto. Camino Real e independencia de Guaranda (en castellà). Guaranda: Concejo Municipal de Guaranda, 1996.
- ↑ 3,0 3,1 Landázuri Camacho, Carlos. «La independencia del Ecuador (1808-1822)». A: Ayala Mora, Enrique. Nueva historia del Ecuador (en castellà). Vol. 6. Quito: Corporación Editora Nacional, 1989.
- ↑ Destruge, Camilo. Historia de la Revolución de Octubre y campaña libertadora de 1820-22 (en castellà). 2a ed. Guayaquil: Banco Central del Ecuador, 1982.
Independència de l'Equador (1809-1822) | |
|---|---|
| Revolta de Quito | |
| Revolta de Guayaquil | |
| Campanya de Quito | |
