Projecte Xanadú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Projecte Xanadú és el primer projecte d'hipertext fundat el 1960 per Ted Nelson.

Història[modifica | modifica el codi]

La idea[modifica | modifica el codi]

La idea de Xanadú va sorgir després d'una visita al Xeroc PARC que consistia a concebre un document global i únic que contemplés tot el que està escrit en el món mitjançant una gran quantitat d'ordinadors interconnectats que continguin el coneixement existent o, millor dit, la informació en forma d'hipertext.

El nom[modifica | modifica el codi]

El nom del projecte va esdevenir d'un poema de Samuel Taylor Coleridge. Nelson va interpretar la paraula com "Aquell màgic lloc de la memòria literària on mai es perd res" (el poema es referia al palau de Kublai Khan). La idea va sorgir el 1957 i es va desenvolupar en el llibre "Literary Machines".

Actualitat[modifica | modifica el codi]

El projecte Xanadú mai es va arribar a acabar però Nelson ha demostrat que, amb l'aparició del World Wide Web, la seva idea no era utòpica. De fet, actualment segueix treballant en aquesta. Tot i això, no es pot negar la influència d'aquestes idees a l'evolució dels sistemes del hypertext tal com el coneixem avui en dia.

L’arquitectura de Xanadú l’han heretat molts sistemes posterios. Aquest projecte va inspirar a:

  • La World Wide Web
  • Lotus Notes
  • Hypercard
  • Altres sistemes menys coneguts com a Microcosm i Hyperwave.

Regles bàsiques d'ús[modifica | modifica el codi]

1. Cada usuari s'identifica de forma única i segura.

2. Cada servidor de Xanadú es pot utilitzar de manera idependent o en xarxa.

3. Tots els usuaris poden buscar, recuperar, crear i emmagatzemar documents.

4. Cada document pot tenir enllaços de qualsevol tipus.

5. Els enllaços són visibles i es podran seguir des de qualsevol punt.

6. Cada document pot tenir un mecanisme d'ús diferent.

7. Cada document pot tenir controls d'accès segurs.

8. Tots els documents poden ser ràpidament buscats, emmagatzemats i recuperats.

9. Tots els documents es guarden automàticament per mantenir la disponibilitat.

10.Cada servidor pot cobrar els seus usuaris per l'ús dels seus continguts.

Enllaços i transclusions[modifica | modifica el codi]

Ted Nelson va concebre els ordinadors com un “mitjà”, i va buscar una generació de mitjans que superessin les limitacions del paper. Va proposar creuar i connectar tota la informació disponible i emmagatzemar-la mitjançant dos tipus de connexió:

  • Enllaços: una estructura de hipertext correctament dissenyada, permetria que, encara que canviessis els documents, les connexions entre la informació es mantinguessin. Una diferència amb la World Wide Web actual, on els enllaços es trenquen contínuament.
  • Transclusions: Transclusions significa “reutilització visible”. Un contingut es fa servir des de la seva ubicació original permetent el control de les peticions de l’autor. La transclusió no seria un enllaç, més aviat, una condició: els enllaços connecten parts que són diferents, i les transclusions mostren les connexions entre parts idèntiques.

Transcopyright[modifica | modifica el codi]

Aquest projecte pretenia crear un conjunt de documents relacionats mitjançant enllaços hipertextuals, tots disponibles. A més a més, s'agefia un sistema de gestió i pagaments dels drets d'autor. Així doncs, si algú utilitzava una obra que no era seva, la citava, o la incorporava a la seva, el sistema s'encarregava de buscar la reutilització, cobrar per l'ús i fer arribar al propietari la quantitat guanyada i l'ús de la seva obra a mans de terceres persones. Van anomenar aquesta doctrina transcopyright i suposava un sistema d'autoritzacions que permetien reutilitzar qualsevol tros(de qualsevol mida) del material de qualsevol autor en un nou document.

Consicions d'ús[modifica | modifica el codi]

En el projecte hi ha una filosofia d'apertura democràtica: les condicions d'accès són lliures i justes, a autors i usuaris; qualsevol pot ubicar la seva creació a Xanadú pagant: el criteri econòmic està present i el preu dependrà del medi utilitzat i l'espai que ocupi, és a dir, pot varia segons la lògica de l'espai ocupat relacionat amb el que es paga i els recursos utilitzats.

Referents cinematogràfics[modifica | modifica el codi]

Xanadú és una paraula molt utilitzada en el món del cinema. Les seves connotacions amb el hipertext són referents que diversos cineastes han utilitzat per contextualitzar llocs o títols dels seus films. El cas més significatiu és el de la mansió de Charles Foster Kane al film Ciutadà Kane. La mansió s'anomena Xanadú i l'Orson Welles aprofita la paraula empreada per en Nelson per fer una crítica al magnat de la premsa escrita dels Estats Units. El film va ser dirigit, protagonitzat i produït per Orson Welles.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proyecto Xanadú