Pseudosinhalita
 Pseudosinhalita | |
|---|---|
| Fórmula química | Mg₂Al₃B₂O9(OH) |
| Epònim | sinhalita i pseudo-  |
| Localitat tipus | skarn de Fe-B de Tayezhnoe (Tayozhnoye), Aldan, Camp d'Aldan, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,691 nβ = 1,713 nγ = 1,730 |
| Birefringència | δ = 0,039 |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-014 |
| Símbol | Pshl |
| Referències | [1] |
La pseudosinhalita és un mineral de la classe dels borats. El seu nom fa referència a la semva semblança òptica, química i estructural amb la sinhalita.
Característiques[modifica]
La pseudosinhalita és un borat de fórmula química Mg₂Al₃B₂O9(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudosinhalita pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, bandylita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al skarn de ferro i bor de skarn de Fe-B de Tayezhnoe, a la localitat d'Aldan, a Sakhà (Rússia). També ha estat descrita a la pedrera Stubenberg, a Weiz (Estíria, Àustria). Són els dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie.
Referències[modifica]
- ↑ «Pseudosinhalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].