Schiavinatoïta
 Schiavinatoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NbBO₄ |
| Epònim | Giuseppe Schiavinato |
| Localitat tipus | mina d'Antsongombato, FKT Antsentsindrano, Comuna d'Andrembesoa, Districte de Betafo, regió de Vakinankaratra, Província d'Antananarivo, Madagascar |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AC.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Grup espacial | grup espacial 141 |
| Color | rosa, grisenc |
| Duresa | 8 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nε = 2,300 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1999-051 |
| Símbol | Shv |
| Referències | [1] |
La schiavinatoïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en honor del mineralogista italià, Giuseppe Schiavinato (1915-1996), qui va recolzar l'avanç de la mineralogia a Itàlia.
Característiques[modifica]
La schiavinatoïta és un borat de fórmula química NbBO₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 8. És l'anàleg amb niobi de la behierita, amb la qual es troba íntimament associada. És el segon mineral amb niobi essencial i bor després de la nioboholtita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schiavinatoïta pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, behierita, frolovita, hexahidroborita, henmilita, bandylita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina d'Antsongombato, a la comuna d'Andrembesoa del districte de Betafo, a la regió de Vakinankaratra (Província d'Antananarivo, Madagascar), on sol trobar-se associada a altres minerals com: xenotima, turmalina, tantalita-(Mn), pol·lucita, monazita, microlita, londonita-rhodizita, hübnerita, danburita, columbita-(Mn), beril i behierita. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schiavinatoïta |
- ↑ «Schiavinatoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].