Punt d'acupuntura
Els punts acupunturals o punts d'acupuntura (en xinès xue, en singular) són ubicacions en el cos que són el focus del tractament d'acupuntura, moxibustió, digitopressió, i cromo puntura. En la Medicina Tradicional Xinesa, es creu que diversos punts d'acupuntura estan situats al llarg del que els practicants anomenen qing o meridians que recorren el cos i pels quals flueix el qi.[1] També existeixen nombrosos “punts extra” no associats amb un meridià en particular.[2]
Classificació dels punts acupunturals[modifica]
Els punts d'acupuntura sovint tenen noms al·lusius i poètics que es van desenvolupar al llarg dels segles. Sent també comú l'ús de sinònims per a garantir que els punts similars se situïn en l'extremitat adequada. Generalment, es reconeix un total de 360 punts, però la quantitat de punts ha canviat al llarg dels segles. Aproximadament 2/3 dels punts es consideren "yang", mentre que el terç restant es considera "yin".[1]
Els punts d'acupuntura on s'insereixen agulles es troben generalment (però no sempre és així) en llocs al llarg dels meridians. Aquells que no es troben al llarg d'un meridià se'n diu punts extraordinaris i els que no tenen un lloc fix designat són anomenats punts "A-shi".[2]
Els punts tendeixen a situar-se on els nervis ingressen a un múscul, el punt mitjà del múscul, o en l'èntesi, on el múscul s'uneix amb l'os.[3] En la pràctica, els punts d'acupuntura es localitzen mitjançant una combinació de punts de referència anatòmics, retroalimentació i palpació del pacient.[4]
Estandardització[modifica]
En 1982, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va convocar un grup de treball per a l'estandardització de la nomenclatura en l'acupuntura per al qual es van celebrar reunions amb experts en la matèria el 1984, 1985 i 1987. Això va resultar en una nomenclatura estandarditzada per a 361 punts d'acupuntura clàssica organitzats d'acord amb els catorze meridians, vuit meridians extra, 48 punts extra i punts addicionals d'acupuntura en el cuir cabellut. L'OMS va publicar una proposta d'estandardització en 1991, i una Nomenclatura estandarditzada d'acupuntura es va publicar en 1993.[5][6][7]
Recerca científica[modifica]
La recerca científica no ha trobat cap prova histològica o fisiològica per als conceptes tradicionals xinesos com el qi, els meridians o els punts d'acupuntura.[11][12]
S'han realitzat multitud d'estudis sobre l'acupuntura, però en els estudis de major qualitat, en els quals s'han utilitzat punts acupunturals falsos per a comparar els seus efectes contra els tradicionals, no s'ha trobat cap diferència entre els efectes dels punts d'acupuntura falsos i els reals.[13]
Encara que existeixen diverses teories sobre el funcionament de l'acupuntura o sobre què són els seus punts, cap d'aquestes ha pogut ser comprovada científicament.[13] Els punts d'acupuntura presenten baixa resistència a l'electricitat, però l'evidència que suporta a aquest fenomen és confusa i es troba limitada a estudis de baixa qualitat amb grandàries de mostra petits i múltiples factors que causen confusió.[12]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Needham, Joseph; Gwei-djen. Celestial lancets: a history and rationale of acupuncture and moxa. Routledge, 2002, p. 52–59. ISBN 0-7007-1458-8.
- ↑ 2,0 2,1 Aung, Steven K. H.; Chen. Clinical Introduction to Medical Acupuncture (en anglès). Thieme, 2007, p. 101. ISBN 978-1-58890-221-4.
- ↑ ; Zhou; Huang «Neuroanatomic Basis of Acupuncture Points». A: Acupuncture Therapy for Neurological Diseases. Springer, 2010, p. 53. ISBN 978-3-642-10855-6.
- ↑ Deadman, P, Baker K, Al-Khafaji, M. 2007. A Manual of Acupuncture, 2nd Edition. Journal of Chinese Medicine Publications. ISBN 978-0951054659
- ↑ Regional Office for the Western Pacific, WHO. 1991. A Proposed Standard International Acupuncture Nomenclature Report of a WHO Scientific Group (pdf). World Health Organization. Consultado el 5 de septiembre de 2014.
- ↑ «WHO/WPRO-Standard acupuncture nomenclature. Second edition». web.archive.org, 18-03-2006. Arxivat de l'original el 18 de març de 2006. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ Regional Office for the Western Pacific, WHO. 1993. Standard Acupuncture Nomenclature, 2nd ed (pdf). World Health Organization. Archivado del original el 28 de febrero de 2011.
- ↑ Singh & Ernst 2008, p. 72
- ↑ Singh & Ernst 2008, p. 107
- ↑ Singh & Ernst 2008, p. 387
- ↑ Singh & Ernst (2008) dijeron: «Los científicos aún no han podido encontrar la más mínima evidencia que apoye la existencia de los meridianos o el Ch'i».[8] «Los principios tradicionales de la acupuntura están profundamente errados y no existe evidencia en lo absoluto que demuestre la existencia del Ch'i o los meridianos».[9] «Los puntos acupunturales y meridianos no son una realidad, sino meramente el producto de una antigua filosofía china».[10]
- ↑ 12,0 12,1 Ahn AC, Colbert AP, Anderson BJ, Martinsen OG, Hammerschlag R, Cina S, Wayne PM, Langevin HM «Electrical properties of acupuncture points and meridians: a systematic review». Bioelectromagnetics, 29, 4, Mayo 2008, pàg. 245-56. DOI: 10.1002/bem.20403. PMID: 18240287 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ 13,0 13,1 Ernst, Edzard «Acupuncture – a critical analysis». Journal of Internal Medicine, 259, 2, Feb 2006, pàg. 125-37. PMID: 16420542 [Consulta: 5 desembre 2014].