Radiació de sincrotró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic. Com més ràpid es mouen els electrons, més curta és la longitud d'ona de la radiació.

L'emissió de sincrotró es produeix artificialment als anells d'emmagatzemament d'un sincrotró, i a la naturalesa existeix en els electrons que es mouen a través dels camps magnètics de l'espai a velocitats molt altes, i s'observa en les explosions i en els romanents de supernoves, radiogalàxies i púlsars. Les aplicacions de la radiació de sincrotró són molt nombroses, com per exemple, radiocristal·lografia, microminiaturització de circuits integrats, o estudi d'àtoms i molècules.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Imatge del jet relativista de la galàxia M87.

Aquesta radiació va ser anomenada així després del seu descobriment en un accelerador de sincrotró de l'empresa General Electric, construït el 1946 i anunciat el maig de 1947 per Frank Elder, Anatole Gurewitsch, Robert Langmuir, i Herb Pollock en una carta titulada Radiació d'electrons en un sincrotró.[2]

Es va detectar per primera vegada a la natura en un jet emès per la galàxia el·líptica M87, el 1956 per Geoffrey R. Burbidge,[3] qui la va veure com a confirmació d'una predicció de Iosif S. Shklovskii del 1953, encara que havia estat predita encara uns anys abans per Hannes Alfvén and Nicolai Herlofson[4] el 1950.

Radiació sincrotró en astronomia[modifica | modifica el codi]

Esquema d'un sincrotró.

La lluentor és causada per la radiació sincrotró, electrons d'alta energia girant en espiral al voltant de línies de camp magnètic.

La radiació sincrotró també es produeix naturalment degut als moviments de les estructures astronòmiques, normalment on els electrons relativistes giren en espiral (i per tant, canvien la velocitat) a través de camps magnètics. Dues de les seves característiques són:


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Radiació de sincrotró", article a la Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. Elder, F. R.; Gurewitsch, A. M.; Langmuir, R. V.; Pollock, H. C. (1947): "Radiation from Electrons in a Synchrotron", Physical Review, vol. 71, Issue 11, pp. 829-830
  3. Burbidge, G. R. "On Synchrotron Radiation from Messier 87. Astrophysical Journal, vol. 124, p.416"
  4. Alfvén, H.; Herlofson, N. "Cosmic Radiation and Radio Stars" Physical Review (1950), vol. 78, Issue 5, pp. 616-616
  5. Vladimir A. Bordovitsyn, "Synchrotron Radiation in Astrophysics" (1999) Synchrotron Radiation Theory and Its Development, ISBN 981-02-3156-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Radiació de sincrotró Modifica l'enllaç a Wikidata