Rafael Vives i Comas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1829  Sant Vicenç de Montalt (Maresme) |
| Mort | 26 novembre 1881 (52 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
Rafael Vives i Comas (Sant Vicenç de Llavaneres, Maresme, 6 d'abril de 1829 - Sabadell, Vallès Occidental, 26 de novembre de 1881) fou un religiós escolapi català.[1]
Entrà a l'Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l'11 d'abril de 1848 i professà el primer d'abril de 1850. Feu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona. Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als col·legis de Mataró (1856-65), Terrassa, Igualada i Sabadell.
El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep (després Josep Calassanç) Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al col·legi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l'orde dels frares caputxins.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Barcelona, Alfonso María de. “Noticias biográficas del Eminentisimo...". Estudios Seráficos (Sarrià - Barcelona octubre-desembre 1913), núm. extraordinari, pàg. 109-137. [Referent al pare Rafael, pàg. 110.]
- "Consueta”. Necrologies o consueta suffragia dels escolapis de Catalunya 1696-1884. Barcelona: Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya, 1999, núm. 352.
- Picanyol i Pla, Llogari. “P. Rafael Vives”. Sabadellum (Sabadell novembre 1966), núm. 3, pàg. 59.