Rafael de Pina Milán

Rafael de Pina Milán
Nom original	(es) Rafael de Pina
Biografia
Naixement	1888 ; Iecla (Regió de Múrcia)
Mort	27 setembre 1966 (77/78 anys); Mèxic
Diputat a les Corts republicanes
	Representa: Unió Republicana; 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 ; Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola ; Circumscripció electoral: Sevilla (província)
Governador civil de la província de Santa Cruz de Tenerife
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Valladolid ; Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid ; Sevilla
Ocupació	polític, jurista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de La Laguna ; Universitat de Sevilla ; Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Partit	Unió Republicana

Rafael de Pina Milán (Iecla, 1888 - Mèxic, 27 de setembre de 1966) va ser un destacat jurista processalista i polític republicà espanyol.

Després de la formació bàsica, estudio la carrera de Dret a la Universitat de Valladolid. Després es va traslladar a Madrid, en què la seva universitat Central va realitzar el doctorat mentre treballava com a periodista parlamentari. En la dècada de 1920 va obtenir per oposició la càtedra de dret processal civil i penal de la Universitat de La Laguna, traslladant-se a Canàries on va exercir la docència. Durant l'estada a les illes es va afiliar a Unió Republicana. Amb l'arribada de la Segona República el 1931, va ser nomenat governador civil de Santa Cruz de Tenerife, càrrec que va exercir fins a la victòria electoral de la dreta el 1933. Va abandonar Canàries per incorporar-se a la càtedra de dret processal a la Universitat de Sevilla. En les eleccions generals de 1936 va obtenir l'acta de diputat a Corts per la circumscripció de Sevilla dins de la candidatura del Front Popular.

Quan es va produir cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil, va aconseguir situar a la seva família a Girona, lluny del front i de les atrocitats que es cometien a la província de Sevilla sota l'ocupació dels revoltats. Durant el conflicte va estar al servei de la legalitat republicana en diverses destinacions a Andalusia, fins que en els últims dies de la guerra va fugir per la frontera francesa camí de l'exili a França, on es va unir a la seva família. Gràcies al Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols (SERE) va poder marxar a Mèxic en un difícil viatge. En arribar a la capital mexicana va poder començar a fer classes a l'Institut Luis Vives creat per l'exili espanyol. El 1945 va aconseguir plaça com a catedràtic a l'aleshores Escola Nacional de Jurisprudència, més tard convertida en la Facultat de Dret de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). En la seva activitat docent universitària va aconseguir alts graus de responsabilitat, i va ser nomenat doctor ex officio el 1950.

Bibliografia[modifica]

Serrano Migallón, Fernando. Los maestros del exilio español en la Facultad de Derecho. Universidad Nacional Autónoma de México. Facultad de Derecho, 2003, p. 77 y ss. ISBN 9789700743349.