Rasa de l'Hostal de les Forques

Infotaula de geografia físicaRasa de l'Hostal de les Forques
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial854 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCastellar de la Ribera (Solsonès), Lladurs (Solsonès) i Olius (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCollada de Clarà Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final758 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSolsonès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOlius Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraBarranc de Pallarès Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 00′ 58″ N, 1° 27′ 59″ E / 42.016245°N,1.466369°E / 42.016245; 1.466369
42° 00′ 47″ N, 1° 28′ 46″ E / 42.012949°N,1.479316°E / 42.012949; 1.479316
Afluent
2xE[1]
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1,2 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica81 ha Modifica el valor a Wikidata
Pendent7,99 percentatge Modifica el valor a Wikidata

La Rasa de l'Hostal de les Forques[2] és un torrent afluent per l'esquerra del Barranc de Pallarès, al Solsonès.

Descripció[modifica]

Neix al vessant de llevant de la Collada de Clarà a poc menys d'un centenar de metres al NE de la masia que li dona nom i seguint una direcció predominant cap a les 4 del rellotge, recorre els fons de l'Obaga de Pallarès fins a desguassar al Barranc de Pallarès a 758 msnm.

Territoris que travessa[modifica]

Fa tot el seu curs fent de frontera entre els temes municipals de Lladurs (al nord) i d'Olius (al sud).

Perfil del seu curs[modifica]

Perfil del curs de la Rasa de l'Hostal de les Forques
metres de curs 0 250 500 750 1.000 1.201
Altitud (en m.) 854 819 800 785 770 758
% de pendent - 14,0 7,6 6,0 6,0 6,0

Xarxa hidrogràfica[modifica]

Xarxa hidrogràfica de la Rasa de l'Hostal de les Forques La xarxa hidrogràfica de la Rasa de l'Hostal de les Forques està integrada per un total de 3 cursos fluvials dels quals, 2 són subsidiaris de 1r nivell. La totalitat de la xarxa suma una longitud de 1.890 m.

Xarxa hidrogràfica de la Rasa de l'Hostal de les Forques
Codi del
corrent fluvial
Coordenades
del seu origen[1]
longitud
(en metres)[1]
Rasa de l'Hostal de les Forques 42° 0′ 58.37″ N, 1° 27′ 58.88″ E / 42.0162139°N,1.4663556°E / 42.0162139; 1.4663556

[3]

1.201[4]
D1 42° 0′ 52.08″ N, 1° 28′ 5.681″ E / 42.0144667°N,1.46824472°E / 42.0144667; 1.46824472

[5]

176[6]
D2 42° 0′ 48.33″ N, 1° 28′ 15.73″ E / 42.0134250°N,1.4710361°E / 42.0134250; 1.4710361 268

Vessants[modifica]


Vessants
nombre de
subsidiaris
Longitud total
(en m.)
Vessant dret 2 689
Vessant esquerre 0 0

Distribució per termes municipals[modifica]


Distribució municipal de la xarxa[7]
Municipi Longitud que hi transcorre
Lladurs 1.201 m.
Olius 1.890 m.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
  3. Aquestes són les coordenades obtingudes mitjançant l'aplicatiu que incorpora el mapa digital de l'ICC. Segons l'aplicatiu del web de la Xarxa de rius de Catalunya, les coordenades de l'origen d'aquest corrent fluvial són 42° 1′ 2.641″ N, 1° 28′ 2.619″ E / 42.01740028°N,1.46739417°E / 42.01740028; 1.46739417
  4. Segons el web de la Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya la longitud d'aquest corrent fluvial és 1.193 m.
  5. Aquestes són les coordenades obtingudes mitjançant l'aplicatiu que incorpora el mapa digital de l'ICC. Segons l'aplicatiu del web de la Xarxa de rius de Catalunya, les coordenades de l'origen d'aquest corrent fluvial són 42° 0′ 49.73″ N, 1° 28′ 6.600″ E / 42.0138139°N,1.46850000°E / 42.0138139; 1.46850000
  6. Segons el web de la Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya la longitud d'aquest corrent fluvial és 421 m.
  7. La suma de les longituds de cada terme municipalés superior a la longitud total de la xarxa perquè els tram en els quals els cursos fluvials fan de frontera entre dos termes municipals, s'han comptabilitzat en els dos municipis fronterers.