Rebló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reblons massissos

Un rebló és un element d'unió mecànica permanent. Abans d'ésser instal·lat consisteix en una tija cilíndrica llisa amb un cap a un extrem. Hom anomena cua l'extrem contrari al cap. La instal·lació es fa col·locant el rebló a través de forats fets a les peces a unir. Llavors la cua és "reblada" (deformada) de manera que s'expandeix (sovint més de 1.5 vegades el diàmetre original de la tija) formant un altre cap i aguantant el rebló a lloc.

Perquè la unió sigui eficaç els caps d'ambdós finals han de suportar càrregues de tracció (càrrega paral·lela a l'eix de la tija); tanmateix, els reblons són més eficaços com a unions a cisalla o tallant (càrrega perpendiculars a l'eix de la tija). Les unions roscades (cargols) són més convenients per aguantar càrregues de tracció.

Altres elements d'unió utilitzats tradicionalment en fusta com els claus treballen amb el mateix principi que el rebló.

Tipus de reblons[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos tipus de reblons dissenyats amb diferents requeriments de càrrega, cost i accessibilitat:

Reblons massisos[modifica | modifica el codi]

Un dibuix tècnic típic d'un rebló massís
Un dibuix tècnic típic d'un rebló semi-tubular
Tres reblons cecs d'alumini: 1/8", 3/32", i 1/16"
Rebladora manual

El rebló massis és el tipus més antic i fiable, havent estat trobat en restes arqueològiques de l'Edat de Bronze. Els reblons massissos consten d'un cap i una tija que és deformada amb un martell o una rebladora.

Els reblons massissos són utilitzats en aplicacions on la fiabilitat i la seguretat compten com per exemple, les unions estructurals d'un avió. En un avió modern s'empren centenars de milers de reblons massissos per realitzar les unions de fuselatge i ales. El materials típic per reblons d'avió són aliatges d'alumini (2017, 2024, 2117, 7050, 5056, 55000, V-65), titani, i aliatges basats en níquel (p.e. Monel). Algun aliatges d'alumini són massa durs per poder ser reblonats i s'han de tractar tèrmicament abans de ser reblonats, de vegades són mantinguts a molt baixa temperatura entre el tractament tèrmic i el reblonat per prevenir el seu enduriment.

També es poden trobar reblons d'acer en estructures estàtiques com ponts, grues, i estructures metàl·liques d'edificis.

El muntatge d'aquests reblons requereix accés a ambdós costats de l'estructura.

Reblons semi-tubulars[modifica | modifica el codi]

Els reblons semi-tubulars són similars als reblons massissos, excepte que tenen un forat parcial a la cua. El propòsit d'aquest forat és reduir la quantitat de força necessària per deformar la porció tubular cap enfora. La força que cal aplicar a un rebló semitubular és de l'ordre del 25% de la quantitat necessària per un rebló massís.

Els reblons semi-tubulars es poden emprar com a frontisses o pivots (una unió que permet la rotació relativa de les peces) doncs l'expansió del rebló és només a la cua. Els reblons semi-tubulars s'expandeixen radialment omplint el forat cosa que limita el moviment. Són molt emprats en productes mecànics i electrònics.

Reblons cecs[modifica | modifica el codi]

Els Reblons cecs són tubulars, generalment d'alumini i es subministren amb un passador d'acer a través de la tija. El muntatge del rebló es fa subjectant el passador amb una rebladora i inserint el rebló a través de forats fets en les peces a unir. Un cop inserit s'acciona la rebladora i aquesta estira el passador expandint la tija del rebló. Finalment, el passador es trenca i una part queda dins de la tija reforçant-la.

No és recomanable usar-los en unions de compromís doncs el passador pot caure deixant la tija molt més feble a aixafament.

El gran avantatge dels reblons cecs és que poden ser instal·lats tenint accés només a un dels costats de l'estructura.

Previ a l'adopció de reblons cecs, la instal·lació d'un rebló requeria dues persones. Una persona subjectant el cap a un costat i una segona persona deformant la tija.

Rebló allisat[modifica | modifica el codi]

El rebló allisat és utilitzat principalment en superfícies llises on l'aspecte extern i l'eliminació de fricció aerodinàmica innecessària són importants. El rebló allisat aprofita un forat refós a la peça exterior a unir per amagar-hi el cap. Són emprats extensament a l'exterior dels avions per raons aerodinàmiques.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Instal·lació de reblons al xassís d'un tanc
Pont metal·lic reblonat sobre el riu Orange
Frontal reblonat d'una locomotora de vapor

La unió reblonada es va desenvolupar industrialment abans que la unió roscada i les tècniques de soldadura. Algunes estructures emblemàtiques d'acer com la Torre Eiffel van ser fetes amb reblons. Avui, la soldadura i la unió roscada han substituït els reblons en les estructures acer.

Nogensmenys, el reblonat és utilitzat encara àmpliament en aplicacions on pes lleuger i alta capacitat de càrrega són crítics, com per exemple, en aeronàutica. També s'empra molt en unions no desmuntables de productes de consum mecànic, electrònic i tèxtil (texans).

Anàlisi i càlcul[modifica | modifica el codi]

Les unions reblonades han de ser sol·licitades preferentment a cisalladura. En aquest cas cal comprovar el rebló a tallant, i les peces unides a agafament.

No és recomanable barrejar reblons i cargols treballant a tallant doncs el reblons omplen el forat on són instal·lat i poden fallar abans que els cargols col·laborin en la càrrega. En general, una junta composta d'elements d'unió similars és el més eficaç perquè tots ells assoliran la seva capacitat de càrrega simultàniament.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebló

http://www.cesvimap.com/e16/PDF/CFUnionsExtracto.pdf