Refugi Juli Soler Santaló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Juli Soler i Santaló  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Refugi de muntanya | |||
| Construcció | 1968 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.270 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Naut Aran (Vall d'Aran) | |||
| Localització | Salardú | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Centre Excursionista de Catalunya | |||
| Lloc web | refugisalardu.com… | |||
El Refugi Juli Soler Santaló o Xalet-Refugi Juli Soler Santaló[1] és un xalet refugi de muntanya propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), situat a 1.270 metres d'altitud, al nucli urbà de Salardú del municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.[2]
El xalet-refugi de grans dimensions, es troba al peu de la carretera C-28, en direcció al Port de la Bonaigua, a 4 km de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret, té una capacitat per a 112 places repartides entre un dormitori comú amb lliteres i diversos dormitoris de quatre llits, lavabo i dutxa. Envoltat de jardí i terrassa, disposa de tota mena de comoditats: restaurant, bar, telèfon, WC, estufa, electricitat i sala d'estar.[1][3][4]
Fou inaugurat l'any 1968 i deu el nom a l'enginyer i excursionista Juli Soler i Santaló,[5] soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), pioner de l'excursionisme i divulgador d'excursions pels Pirineus, que l'entitat li va dedicar com a reconeixement.[2]
Degut a la seva ubicació és utilitzat com a base per la pràctica de l'alpinisme, l'escalada, el muntanyisme i el senderisme, amb ascensions i travesses per la Vall d'Aran, i a l'hivern és punt de trobada d'esquiadors.[2][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Broch, Manuel; Gregori, Francesc X. Aigüestortes i Sant Maurici : el parc nacional i el seu entorn. Barcelona: Montblanc-Martín, 1994, p. 53-54. ISBN 84-85135-63-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «refugi Juli Soler Santaló». enciclopedia.cat. Enciclopèdia de l'Esport Català. Grup Enciclopèdia Catalana.. [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Refugi Soler Santaló». Catalunya Convention Bureau (CCB). Agència Catalana de Turisme (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 3 juliol 2021].
- ↑ Véron, Georges; Jolis; Simó. Parc Nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici. Barcelona: Montblanc-Martín, 1991, p. 34. ISBN 84-85135-48-2.
- ↑ «Juli Soler i Santaló». enciclopedia.cat. Enciclopèdia de l'Esport Català. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Sales, Mònica «Resseguint la petjada de Juli Soler i Santaló». Revista d'Etnologia de Catalunya, Núm. 41, 2016, pàgs. 129-133. ISSN: 1132-6581 [Consulta: 3 juliol 2021].