Refugi de la Bretxa Peyta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Refugi de muntanya  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Construcció | 11 setembre 1960 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Material | metall, fusta, aïllant tèrmic i xapa | |||
| Altitud | 2.760 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
| Localització | A la Bretxa de Peyta, entre el Besiberri Nord i la Punta d'Harlé | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya | |||
| Capacitat màxima | 12 | |||
El refugi de la Bretxa Peyta o històric Refugi Besiberri,[1] va ser un refugi d'alta muntanya propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que es trobava situat a 2.760 metres d'altitud,[2] a la vessant sud de la bretxa del mateix nom, entre el Besiberri Nord (massís del Besiberri) i la Punta d’Harlé (Serra de Tumeneia),[3] a la capçalera del Barranc de Malavesina (Capçalera de Caldes), pertanyent al municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, en el límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.[3]
Fou el refugi de muntanya més alt a Catalunya i el primer refugi metàl·lic d’emergència que s’aixecà al Pirineu català.[3]
Fou un refugi lliure (no guardat) tipus "bivac", prefabricat, amb estructura de fusta, recobert de planxes d'alumini anoditzat, amb aïllaments tèrmics i acabat interior de fusta, tenia una capacitat de 12 places per a dormir, i s’inaugurà oficialment l'11 de setembre de 1960[2] per a l’aleshores Comitè Català de Refugis de la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme.[3]
Atès el seu deteriorament i mal estat, fou desmantellat al final de la dècada de 1990.[3] El Comitè Català de Refugis projectà un nou refugi en el mateix emplaçament, però atès que no va aconseguir el permís del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va optar, el 2001, per instal·lar-ne el Refugi de Bessiberri[3] a la vall de Besiberri prop de l'Estanyet de Bessiberri. Actualment només en resta la base de formigó.
Referències[modifica]
- ↑ «Refugi Besiberri». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Broch, Manuel; Gregori. Aigüestortes i Sant Maurici: el parc nacional i el seu entorn. Barcelona: Montblanc-Martín, 1994, p. 72-73. ISBN 84-85135-63-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «refugi de Besiberri». enciclopedia.cat- Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 gener 2023].