Relació de Tully-Fisher
La relació de Tully-Fisher és considerada una candela estàndard en astronomia. Fou publicada pels astrònoms R. Brent Tully i J. Richard Fisher el 1977 i permet estimar la distància a la que es troba una galàxia espiral a partir de l'amplada de les línies del seu espectre.
La relació, derivada de la forma empírica, estableix que la lluminositat d'una galàxia espiral és proporcional a la quarta potència de la seva velocitat màxima de rotació que, alhora, es determina a partir de l'amplada de les línies espectrals, en particular de la línia a 21cm emesa per l'hidrogen neutre de la galàxia. Coneguda la lluminositat L és possible determinar la distància d per comparació entre la primera i la magnitud aparent m. Segueix la següent forma:
L'amplada de la línia de 21cm es deu, en les galàxies espirals, principalment a la rotació. Si una galàxia està rotant, l'espectre de l'hidrogen del lateral que gira cap a nosaltres tindrà un lleuger desplaçament al blau i el corresponent al que gira al contrari patirà un lleuger desplaçament al vermell comparats amb l'espectre mitjà de la galàxia en conjunt. La suma de totes aquestes components, amb majors o menors desplaçaments al vermell o al blau, produeix un eixamplament de la línia, tant major quant més ràpida sigui la rotació. Per una altra part, degut a què la força centrífuga, que depèn de la velocitat de rotació, i la gravitació, que depèn de la massa, estan equilibrades, la massa i la velocitat de rotació estan relacionades. Finalment, la relació assumeix que les galàxies més massives tendeixen a tenir lluminositats absolutes proporcionalment majors, el que justifica la relació trobada entre amplada de les línies i lluminositat.
Per a galàxies el·líptiques existeix una relació similar anomenada relació Faber-Jackson, però basada en la velocitat de dispersió de velocitats (σ) i no en la velocitat de rotació, car aquestes galàxies (en general) ni tan sols tenen rotació.
[Per galàxies el·líptiques hi ha una relació similar anomenada Relació Faber-Jackson però basada en la velocitat de dispersió 
i no en la de rotació, ja que aquestes galàxies (en general) a penes tenen rotació.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- imamura/209/apr7/TF.html zebu.uoregon.edu/# imamura/209/apr7/TF.html
- Kuhn, Karl F., In Quest of the Universe. ISBN 0-314-02393-3.
- 2003 Presentació Astronòmica nivell-C per a la Science Olympiad (format Microsoft PowerPoint, pot obrir-se en OpenOffice . org)
