Galàxia més brillant del cúmul
Es defineix galàxia més brillant de cúmul (GBC) com la galàxia més brillant d'un cúmul de galàxies. En general solen ser galàxies el·líptiques situades a prop o al centre dinàmic o geomètric del cúmul (és a dir, en el seu fons de potencial), i la seva posició sol coincidir amb el punt on l'emissió de rajos X del cúmul és major.
La seva gran lluentor, unit a la seva poca variació en magnitud absoluta d'una a una altra, les fa excel·lents per determinar les distàncies en l'Univers.
Els escenaris per a la seva formació inclouen:
- Fluxos de refredament (Cooling flows en anglès), això és formació estel·lar causada per refredament del gas intergalàctic calent present en els cúmuls de galàxies i la seva acumulació a certes zones del cúmul. Diversos estudis posen aquesta teoria en dubte; no obstant això, uns altres mostren que aquest escenari sembla el responsable de la formació estel·lar que s'hi pot apreciar en certes GBCs[1][2][3]
- Canibalisme galàctic, quan les galàxies cauen cap al centre del cúmul a causa de la fricció dinàmica amb unes altres i perden estels i gas per interaccions amb altres galàxies.[4]
- Fusions entre galàxies, produïdes de manera ràpida durant el col·lapse gravitatori del cúmul.[5] En l'actualitat, aquest és considerat el més plausible.[6][7]
Les GBCs estan dividides entre diversos tipus, que inclouen galàxies el·líptiques gegantes i galàxies D i cD. Aquestes dues últimes estan formades per un gran halo difús que envolta un nucli similar a una galàxia el·líptica normal.[8]
M87, en el Cúmul de la Verge, i NGC 1399 en el Cúmul del Forn són dos excel·lents exemples d'aquesta classe de galàxies.
Referències[modifica]
- ↑ McNamara and O’Connell (1989), Star formation in cooling flows in clusters of galaxies
- ↑ Motl et al. (2004), Formation of Cool Cores in Galaxy Clusters via Hierarchical Mergers
- ↑ Resurrecting the Red from the Dead: Optical Properties of BCGs in X-ray Luminous Clusters
- ↑ J. Ostriker and M. Hausman (1977), Cannibalism among the galaxies - Dynamically produced evolution of cluster luminosity functions
- ↑ D. Merritt (1984), Relaxation and tidal stripping in rich clusters of galaxies. II - Evolution of the luminosity distribution
- ↑ J. Dubinski (1998), The Origin of the Brightest Cluster Galaxies
- ↑ Fearsome Foursome: A Huge Galactic Merger
- ↑ Matthews, T. A., Morgan, W. W. and Schmidt, M. (1964), A Discussion of Galaxies Indentified with Radio Sources
