Resiliència
En enginyeria, la resiliència es una magnitud que mesura la quantitat d'energia, que absorbeix un material al trencar-se sota l'acció d'un impacte, per unitat de superfície de trencada.
Taula de continguts |
Relació entre Resiliència i Tenacitat [modifica]
La Resiliència es diferencia de la tenacitat en què aquesta quantifica la quantitat d'energia absorbida per unitat de superfície de trencada sota l'acció d'un esforç progressiu, i no d'un impacte. La relació entre resiliència i tenacitat es generalment constant i creixent, és a dir, quan un material presenta major resiliència que un altre, generalment presenta major tenacitat. Malgrat això, la relació no és lineal.
Mesura de la resiliència d'un material [modifica]
La quantificació de la resiliència d'un material es determina amb un assaig pel mètode Izod o el pèndol de Charpy, resultant un valor indicatiu de la fragilitat o la resistència als xocs del material assajat. Un elevat grau de resiliència es característic dels acers austenítics, acers amb alt contingut de austenita. En acers al carboni, els acers suaus (amb menor contingut percentual de carboni), tenen una major resiliència que els acers durs.
Unitats [modifica]
En el Sistema Internacional d'Unitats s'expressa en joule per metre quadrat (J/m²).
Una unitat molt utilitzada en enginyeria per la resiliència es el kilogram-força metre per centímetre quadrat (kgf·m/cm²), o kilopond metre per centímetre quadrat (kp·m/cm²).
Proveta [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: assaig pel mètode Izod o el pèndol de Charpy |
