Resolució 997 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 997 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Avions portant ajuda humanitària als refugiats ruandesos al Zaire
Identificador de llei o regulacióS/RES/997 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3542)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació9 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata
TemaRuanda
Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 997 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 9 de juny de 1995. Després de reafirmar les resolucions sobre la situació a Ruanda, en particular, les resolucions 872 (1993) 912 (1994), 918 (1994), 925 (1994), 955 i 965, el Consell va prorrogar el mandat de la Missió de les Nacions Unides d'Assistència per a Ruanda (UNAMIR) fins al 8 de desembre de 1995 i va ajustar les seves operacions des del manteniment de la pau fins a la construcció de confiança.[1]

La reconciliació nacional a Ruanda era important per al Consell. Es va informar que els membres de l'antic règim de Ruanda estaven augmentant les incursions al país i es va instara que la planificació militar i les mesures en aquest sentit es limitessin a prevenir que els nacionals ruandesos en altres països no s'ocupessin d'activitats destinades a desestabilitzar Ruanda. Calia més suport internacional per al procés de rehabilitació i reconciliació. Mentrestant, el secretari general Boutros Boutros-Ghali pretenia celebrar una conferència sobre afers relacionats amb el problema dels refugiats a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica.

Després d'ampliar el mandat de la UNAMIR, la seva grandària es va reduir a 2.330 efectius en tres mesos i 1.800 en un termini de quatre mesos, tot i que es va mantenir el nombre d'observadors militars i personal de policia.[2] El mandat d'UNAMIR's es va adaptar a:[2]

(a) ajudar a aconseguir la reconciliació nacional;
(b) facilitar el retorn dels refugiats i les persones desplaçades;
(c) donar suport a l'assistència humanitària i desminatge;
(d) ajudar en la formació d'una força de policia nacional;
(e) protegir els organismes de les Nacions Unides, les organitzacions humanitàries i el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.

Es va instar als països veïns de Ruanda a tractar i prevenir factors que desestabilitzessin Ruanda, inclosa la transferència de material i armes a través del seu territori.[3] Es va demanar al secretari general que consultés amb els països veïns sobre el desplegament d'observadors militars a les regions frontereres, inclosos els aeroports en l'est de Zaire, per controlar la transferència d'armes i material.

Finalment, es va instar a tots els països i donants a prestar assistència a Ruanda d'acord amb els seus compromisos i es va demanar al Secretari General que presentés informes sobre la situació humanitària al Consell entre el 9 d'agost de 1995 i el 9 d'octubre de 1995.

Referències[modifica]

  1. ↑ «UNAMIR mandate shifts from peace-keeping to confidence building. (United Nations Assistance Mission for Rwanda)». UN Chronicle, 01-09-1995.
  2. ↑ 2,0 2,1 Hilaire, Max. United Nations law and the Security Council. Ashgate Publishing, Ltd, 2005, p. 83. ISBN 978-0-7546-4489-7. 
  3. ↑ Crocker, Chester A.; Hampson, Fen Osler; Aall, Pamela R. Leashing the dogs of war: conflict management in a divided world. US Institute of Peace Press, 2007, p. 337. ISBN 978-1-929223-97-8. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 997 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Resolució_997_del_Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides&oldid=31706148»