Retrat de Fernando Niño de Guevara, mig cos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaRetrat de Fernando Niño de Guevara, mig cos

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1600
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida74 (alçària) × 51 (amplada) cm
Propietat deOskar Reinhart
Rodolphe Kann Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Oskar Reinhart (Winterthur) Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

El Retrat del Cardenal Fernando Niño de Guevara, de mig cos, és una versió reduïda, de l'obra d'El Greco, Retrat de Fernando Niño de Guevara, Consta amb el número X-187 en el catàleg raonat d'obres d'El Greco, realitzat per Harold Wethey, especialista en aquest pintor.[1]

Temàtica de l'obra[modifica]

Fernando Niño de Guevara fou membre del Consell de Castella, inquisidor general i cardenal. Fou nomenat inquisidor l'any 1600, i va exercir d'arquebisbe de Sevilla des de 1601 fins a l'any 1609, any de la seva mort, Va estar a Toledo en febrer i març de 1600, va tornar de pas l'estiu de 1601, i novament el gener de 1604. Tanmateix, les seves estances a Toledo no necessàriament han de coincidir amb la data de realització d'aquesta pintura, que pot ser un esbós o bé una còpia del retrat definitiu.

Anàlisi de l'obra[modifica]

Oli sobre llenç; 74,5 x 51 cm.; Sammlung Oskar Reinhart «Am Römerholz»; Winterthur; Suïssa

Signat amb amples lletres cursives gregues sobre l'espatlla dreta del personatge: δομήνικος Θεοτοκóπουλος ε'ποíει.

Obra autògrafa segons el catàleg del museu, per Manuel B.Cossío, per August L. Mayer i per José Camón Aznar. Segons Michelangelo Muraro podría tractar-se d'un esbós preparatori per a la pintura definitiva. Tanmateix, Harold Wethey la considera una mera còpia de taller.[2][3]

Manuel B. Cossío, tot i reconèixer l'estimable qualitat d'aquest retrat, remarca tanmateix que no té la finor ni està realitzat amb la cura del de la tela definitiva. Aquest autor pensa que, més que un estudi previ, deu ser un rèplica.[4]

Procedència[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Cossío; Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío ; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 1539 832690
  • Frati, Tiziana; La obra pictórica completa de El Greco ; Noguer Rizzoli Editores; Milán-Barcelona-1970
  • Marañón, Gregorio; El Greco y Toledo ; RBA Libros; Barcelona-2014; ISBN 978 84 9056 112 6
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1

Referències[modifica]

  1. Wethey, Harold E. Obra citada, p. 221. 
  2. «El Greco, Portrait of a Cardinal c. 1600–1614». [Consulta: 15 setembre 2019].
  3. Frati, Tiziana. Obra citada, p. 111. 
  4. Cossío, Manuel Bartolomé. Obra citada, p. 269.