Rhytidium rugosum
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Bryopsida |
| Ordre | Hypnales |
| Família | Hylocomiaceae |
| Gènere | Rhytidium |
| Espècie | Rhytidium rugosum Kindb. |
Rhytidium rugosum és una espècie de molsa, l'única espècie del gènere monotípic Rhytidium, de la família Hylocomiaceae,[1] present als Països Catalans.
Característiques[modifica]
Planta robusta de fins 10 centímetres de llarg. Forma tapissos extensos de color verd oliva, verd-brunenc o bru clar. Desenvolupa uns caulidis procumbents, pàl·lids 1 cop pinnats o bé irregularment ramificats. Els fil·lidis caulinars són imbricats, ovatolanceolats, gradualment acuminats, decurrents, còncaus amb plecs longitudinals i ondulacions transversals que li donen un aspecte arrugat. Aquesta forma irregular dels fil·lidis li facilita la conducció capil·lar de l'aigua. El nervi és simple i bifurcat a l'àpex, de 1/2 a 3/4 la longitud del fil·lidi. Els fil·lidis de les branques són ovatolanceolats, significativament més petits que els caulinars.[2] És una planta dioica, rarament desenvolupa esporòfits i aquests presenten una càpsula horitzontal i corbada. L'opercle és de bec curt.[3]
Hàbitat[modifica]
Molsa típica de sòls calcaris exposats en boscos esclarissats, poc innivats o de desgel primerenc de l'estatge montà i subalpí i és força sensible a la contaminació.
Distribució[modifica]
Espècie cosmopolita freqüent a zones temperades de l'Hemisferi nord i sud. A la conca mediterrània no es tan comú com a la resta d'Europa,[3] tanmateix és molt comuna als Pirineus i alguns punts de la serralada Prelitoral. Al País Valencià també hi és present als Ports i al Penyagolosa però hi és molt menys abundant. A les Illes Balears no hi és present.[2]
El nom del gènere Rhytidium deriva del grec rhytideus (arrugat) i fa referència als fil·lidis d'aspecte arrugat.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Rhytidium rugosum (Ehrh. ex Hedw.) Kindb.». The Plant List. [Consulta: 7 abril 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Casas, Creu. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 84-7283-583-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Wolkmar Wirth; Ruprecht Düll; Xavier Llimona; Rosa María Ros; Olaf Werner. Guía de campo de los líquenes, musgos y hepáticas. Barcelona: Omega, 2004. ISBN 84-282-1266-X.