Ring Lardner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRing Lardner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1885 Modifica el valor a Wikidata
Niles (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
East Hampton (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaFresh Pond Crematory and Columbarium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNiles High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, escriptor satíric, humorista, dramaturg, novel·lista, periodista, columnista Modifica el valor a Wikidata
Esportbeisbol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsRing Lardner Jr., John Lardner, David Lardner Modifica el valor a Wikidata
ParesHenry Lardner Modifica el valor a Wikidata  i Lena Bogardus Phillips Lardner Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0488066 Allmovie: p317664 IBDB: 12025 TMDB.org: 1024561
Musicbrainz: c4140c61-f2a4-49db-a5f7-ffcf09edff93 Find a Grave: 22213 Project Gutenberg: 2457 Modifica el valor a Wikidata

Ring Lardner (Niles, 6 de març de 1885 - East Hampton, 25 de setembre de 1933) va ser un columnista esportiu nord-americà i escriptor de contes, conegut sobretot pels seus escrits satírics sobre esports, el matrimoni i el teatre.

Els seus contemporanis Ernest Hemingway, Virginia Woolf i F. Scott Fitzgerald professaven una gran admiració per la seva escriptura i l'autor John O'Hara li atribuïa directament la seva comprensió del diàleg.

Llegat[modifica]

Els llibres de Lardner van ser publicats per Maxwell Perkins, que també va editar els contemporanis més importants de Lardner, inclòs Fitzgerald que, a diferència de Hemingway,[1] també es va fer amic de Lardner. Tot i que Lardner tenia poca consideració pels seus contes, no en guardava exemplars i va haver d’obtenir còpia de les revistes que els havien publicat per compilar un llibre,[2] va influir en diversos dels seus companys més famosos:

  • En alguns aspectes, Lardner va ser el model del tràgic personatge Abe North de l'última novel·la acabada de Fitzgerald, Tender Is the Night (Tendra és la nit).[3]
  • Lardner també va influir en Ernest Hemingway, que de vegades va escriure articles per al seu diari de secundària usant el pseudònim Ring Lardner, Jr.[4]
  • El do de Lardner per al diàleg va influir molt en l'escriptor John O'Hara, que va dir que llegint Lardner va aprendre "que si anotaves el discurs tal com es parla realment, produeixes autèntics personatges, i també passa el contrari: si els teus personatges no parlen com la gent no són bons personatges" i va afegir, "és l'atribut que més falta als escriptors nord-americans i gairebé totalment absent en els britànics".[5]

Referències[modifica]

  1. The Only Thing That Counts: The Ernest Hemingway - Maxwell Perkins Correspondence. Scribner, 1996. 
  2. Berg, A. Scott. Max Perkins, Editor of Genius. New American Library, 1978, p. 77. ISBN 978-0-399-58483-1. 
  3. Gelfant, Blanche H. (and Lawrence Graver) (2004) The Columbia Companion to the Twentieth-century American Short Story, Columbia University Press. (See Ring Lardner, p.322)
  4. «Lardner Connections: Fitzgerald, Hemingway, Leyner, McMillan, Newman». tridget.com, 18-03-2006.
  5. O'Hara, 1952, foreword to Appointment in Samarra, The Modern Library, 1994.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ring Lardner