Roberto Canessa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoberto Canessa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Roberto Jorge Canessa Urtaa Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitaturuguaiana
FormacióEscola Stella Maris
Universitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócardiòleg, jugador de rugbi, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportrugbi a 15 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
Old Christians Club (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHilario, Roberto Martín i Laura Inés

Lloc webrobertocanessa.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2215055 Facebook: drcanessa Twitter (X): rjcanessa Instagram: robertojcanessa LinkedIn: roberto-canessa-221208111 Modifica el valor a Wikidata

Roberto Canessa (17 de gener de 1953, Montevideo, Uruguai) és un cardiòleg uruguaià i exjugador de rugbi. És un dels 16 supervivents de l'accident aeri que es va produir a la serralada dels Andes el divendres 13 d'octubre de 1972, i que va sobreviure durant 72 dies a les muntanyes sense connexió amb l'exterior. En aquell temps tenia 19 anys i era estudiant de medicina,[1] i posteriorment va esdevenir cardiòleg.[2]

Va ser el primer dels supervivents de l'accident que va ingerir carn humana i va impulsar als altres companys a fer-ho, també va ser un dels supervivents que va anar a demanar ajuda juntament amb Fernando Parrado.[3]

Aquests dos van travessar unes muntanyes fins a arribar a la població de Los Maitenes deu dies més tard.

Referències[modifica]

  1. «Roberto Canessa: "Quan perds allò més bàsic, surt el més noble"». Valors. Associació Cultural Valors, 27-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-01-27. [Consulta: 27 gener 2024].
  2. Desalvo, Thamara. «Roberto Canessa: el hombre que nació dos veces» (en castellà). Montevideo Italiani.it, 17-04-2020. [Consulta: 27 gener 2024].
  3. «Roberto Canessa: "Vaig sobreviure per poder dir a la meva mare: 'No ploris més, el teu fill és viu'" - minut 12:10 - 32:07». Estat de Gràcia. CCMA, 28-03-2017. [Consulta: 27 gener 2024].

Vegeu també[modifica]