Roberto Fernández Retamar
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juny 1930 l'Havana (Cuba) |
| Mort | 10 juliol 2019 (89 anys) l'Havana (Cuba) |
| President Casa de las Américas | |
| 1986 – | |
| Diputat de l'Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, activista cultural, crític literari, assagista, polític |
| Ocupador | Universitat Yale |
| Família | |
| Parents | Leiden Gomis Fernández () |
Premis | |
Roberto Fernández Retamar (L'Havana, 9 de juny de 1930 - L'Havana, 20 de juliol de 2019) fou un poeta, assagista, crític literari i promotor cultural cubà.[1][2]
Biografia[modifica]
Fernández Retamar va estudiar art, arquitectura i, posteriorment, literatura a l'Havana, París i Londres. Fou professor a la Universitat de l'Havana des de 1955, i des de 1965 va editar la revista Casa de les Amèriques. També fou professor de la Universitat Yale (1957-58) i va impartir conferències a diverses universitats dels Estats Units. Va començar a escriure poesia sota la influència de José Lezama Lima i el grup associat a la revista Orígenes. Després de la revolució castrista, es va convertir en un dels seus portaveus més destacats, censurant poetes que es van mantenir al marge de la revolució.[1]
Des de 1986 fou el president de la Casa de las Américas. El 2008 va ser escollit per a dirigir l'"Academia Cubana de la Lengua", de la qual formava part fins aquell moment.[3]
Va ser el director de la Nueva Revista Cubana i de la revista Casa de les Amèriques i conseller cultural de Cuba a França. Fou col·laborador de la revista Orígens i fundador -i director fins al 1986- del Centre d'Estudis Martianos i del seu Anuari. Va fundar la Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba i també, al costat d'altres personalitats, la revista Unión (1962). També fou diputat a l'Assemblea Nacional del Poder Popular i membre del Consell d'Estat. L'any 2000 l'Institut Internacional de Literatura Iberoamericana li va dedicar un volum de la seva sèrie Crítiques: Roberto Fernández Retamar i els estudis llatinoamericans.[4]
Publicacions [1][modifica]
Poesia[modifica]
- Poesía reunida (1966), col·lecció de la seva poesia escrita entre 1948 i 1965
- A quien puede interesar (1970)
- Buena suerte viviende (1967)
- Qué veremos arder (1970)
- Cuaderno paralelo (1973)
- Revolución nuestra, amor nuestro (1976)
Assaig[modifica]
- Ensayo de otro mundo (1967) on s'interpreta el modernisme com una denúncia de l'imperialisme nord-americà, destacant el seu contingut ideològic i la seva relació amb els escriptors de la generació espanyola de 1898.
- Calibán (1971), un estudi de la cultura a Amèrica Llatina, que refuta les idees de l'escriptor uruguaià José Enrique Rodó.
- La Poesía contemporánea a Cuba (1927-1953) (1954)
- Para una teoría de la literatura hispanoamericana i altres aproximacions (1975)
Reconeixements [4][modifica]
- "Premi Nacional de Poesia" (1952)
- "Premi Llatinoamericà de Poesia Rubén Darío" (1980) per Juana y otros poemas personales
- "Premi Nacional de Literatura" 1989
- "Premi Internacional de Poesia Pérez Bonalde" (1994) pel seu llibre Aquí
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Roberto Fernández Retamar». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ «Roberto Fernández Retamar». En Caribe. Enciclopedia de historia y cultura del Caribe [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ «El poeta Roberto Fernández Retamar dirigirá la Academia Cubana de la Lengua». La Opinión, 11-06-2008 [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Roberto Fernández Retamar». Gramma [Consulta: 24 setembre 2017].
Bibliografia[modifica]
- «Roberto Fernández Retamar». Journal of Black Studies and Research. Taylor & Francis, Ltd., Vol. 35, Núm. 3 (The Faces of Cuban Culture), 2005, pàg. 51-53.