Rotis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rotis
Estil sans serif, semi sans, semi serif, serif
Dissenyadors Otl Aicher
Editor/distribuïdor Agfa
Data de creació 1988
Rotis Sans Serif
Mostra-sans.svg
Classificació Thibaudeau: Antiga
Novarese: Lineari
Vox-ATypI: Lineal grotesca
DIN 16518: Pal sec lineal
Text d'exemple per Rotis sans serif
Exemple
Vegeu-ne tots els caràcters
Rotis Semi Sans
Mostra-rotis semi sans.svg
Classificació Thibaudeau: Antiga
Novarese: Lineari
Vox-ATypI: Lineal humanista
DIN 16518: Pal sec lineal
Text d'exemple per Rotis semi sans
Exemple
Vegeu-ne tots els caràcters
Rotis Semi Serif
Mostra-rotis semi serif.svg
Classificació Vox-ATypI: Incisa[1]
DIN 16518: Incisa
Text d'exemple per Rotis semi serif
Exemple
Vegeu-ne tots els caràcters
Rotis Serif
Mostra-rotis serif.svg
Classificació Thibaudeau: Elzeviriana
Novarese: Transizionali
Vox-ATypI: Reial
DIN 16518: Reial
Text d'exemple per Rotis serif
Exemple
Vegeu-ne tots els caràcters

La tipografia Rotis és un tipus de lletra creat pel dissenyador Otl Aicher l'any 1989, el seu nom és degut al poble situat a la regió alemanya de Allgäu on va fundar la seva pròpia escola i on va viure des de 1972 fins a la seva mort el 1991.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La tipografia consta de quatre subfamilies: Rotis Sans Serif, Rotis Semi Sans, Rotis Semi Serif i Rotis Serif. Les diferents variants de cada subfamilia donen un total de disset fonts tipogràfiques. La Rotis és la primera tipografia que inclou passes intermèdies entre les subfamilies Serif i Sans Serif, això provoca que el canvi d'una a l'altra sigui més suau.

Les característiques generals de la familia són una aparença lleugerament condensada amb modulació vertical, un traç senzill però elegant i fàcilment llegible i un aspecte clàssic que li dóna una sensació de claredat i serietat. Les diferents fonts poden combinar-se perfectament, ja que les seves característiques com el pes, l'alçada i les proporcions són molt similars en totes les subfamílies.

Les lletres més destacades gràficament són les C, G, b, c i e, també hi destaquen altres característiques com la utilització de gràcies només en la part superior de les lletres en la Semi Serif i l'alternança de pals fins i gruixos en un mateix caràcter en la Semi Sans.

Subfamilies[modifica | modifica el codi]

Rotis Sans Serif (Monotype Originals)

Aquesta subfamilia integra les següents fonts:

Sans Serif 45 Light, Sans Serif 46 Light Italic, Sans Serif 55 Roman, Sans Serif 56 Italic, Sans Serif 65 Bold i Sans Serif 75 extra Bold.

Rotis Semi Sans (Monotype Originals)

Aquesta subfamilia integra les següents fonts:

Semi Sans 45 Light, Semi Sans 46 Light Italic, Semi Sans 55 Roman, Semi Sans 56 Italic, Semi Sans 65 Bold i Semi Sans 75 extra Bold.

Rotis Semi Serif (Monotype Originals)

Aquesta subfamilia integra les següents fonts:

Semi Serif 55 Roman i Semi Serif 65 Bold.

Rotis Serif (Monotype Originals)

Aquesta subfamilia integra les següents fonts:

Serif 55 Roman, Serif 56 Italic i Serif 65 Bold.

Usos[modifica | modifica el codi]

La tipografia Rotis pot ser utilitzada com a font de text en llibres, revistes, documentació, diaris... també és apropiada per a cartells, publicitat i disseny gràfic, corporatiu o multimèdia.

Encara que va ser creada inicialment per a l'empresa Agfa Compugraphic l'any 1989, també és utilitzada, per exemple, per les empreses ERCO en el logotip i l'escriptura i Nokia en anuncis i manuals d'instruccions dels seus productes, també l'utilitza el metro de Bilbao en el seu logotip i senyals i la ciutat d'Auckland en les seves senyals de tràfic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martín Montesinos, José Luís; Mas Hurtana, Montse. Manual de tipografía. campgràfic, 2004. ISBN 84-931677-3-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]