Rugis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
zones d'assentament dels rugis. Rogaland, Pomerània (des del segle I dC), Rugiland (segle V) i Rügen (incert)

Els rugis (llatí rugii o rugh, grec Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava a ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens.

Ptolemeu els esmenta com Ῥουτίκλειοι, però cal suposar que parla dels rugis. Després de ser esmentats per Tàcit van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots; cap al 375 es van sotmetre als huns però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), en l'època del qual es va introduir el cristianisme.

Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, anomenant-se al país Rúgia, on van formar un regne. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 que el seu rei Eroric va ser assassinat, desapareixent com a poble.

Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.