Ruperto Belderrain Vicuña
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1852  Urnieta (Espanya) |
| Mort | 7 desembre 1924 (72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
Ruperto Belderrain Vicuña (Urnieta, 26 de març de 1852 - 7 de desembre de 1924[1]) va ser un compositor basc.[2]
Va ser deixeble d'Emilio Arrieta a la Escuela Nacional de Música, ara Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. L'any 1877, va obtenir el primer premi de Composició en un concurs de l'Escola de música.[2][3]
Es conserven obres seves a l'arxiu de ERESBIL (Archivo Vasco de la Música).[4] En Catalunya, es conserven obres seves al Fons de la basílica de Santa Maria d'Igualada i al Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot.[5]
Les peces conservades a ERESBIL son dues peces religioses per a cor a una veu i acompanyament que destaquen per la gran senzillesa en la concepció harmònica. Això, fa pensar que el seu destí eren corals no professionals o amateurs. Aquestes obres s'emmarquen dins d'un estil eclèctic que tradicionalment es localitza abans de l'aparició de les avantguardes al País Basc.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Aniversario del fallecimiento de Ruperto Belderrain Vicuña». La Vanguardia, 06-12-1925, pàg. 2 [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Busto González, Nuria. 2002. Belderrain Vicuña, Ruperto. En Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE
- ↑ «Beldarrain Vicuña, Ruperto». Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. ISSN: 2444-5487 [Consulta: 30 desembre 2017].
- ↑ «Obra de Ruperto Belderrain a ERESBIL». Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 30 desembre 2017].
- ↑ «Obra de Ruperto Belderrain». Inventari dels Fons Musicals de Catalunya (IFMuC). UAB.