Sala hipòstila des Galliner de Madona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Es Migjorn Gran (Menorca) | |||
| ||||
La sala hipòstila des Galliner de Madona és una construcció prehistòrica menorquina, corresponent al període talaiòtic i dreçada amb tècnica ciclòpia.
Presenta una planta semicircular i façana recta que es recolza a la roca per una banda.Té la façana orientada cap al nord-oest, en la qual es conserva la porta d'accés original a l'edifici, amb una llinda monolítica, avui en dia clausurada. L'accés a l'interior de l'edifici és actualment a través d'una zona oberta al sud-est, on es documenta un antic esfondrament de l'estructura.
A l'interior s'observen cinc columnes i nou pilastres de tipus mediterrani. Aquestes columnes estan construïdes amb grans pedres superposades. Presenten una base estreta, però la seva amplada creix a mesura que la columna puja cap al sostre. La part superior és molt ampla per poder-hi recolzar bé les enormes lloses de pedra que formen el sostre, mentre que la base és estreta per tenir el màxim d'espai útil dins l'edifici.
El mur exterior és de parament molt regular. Per sobre d'aquesta construcció s'observen les restes d'un altre edifici o potser d'un segon pis de la mateixa estructura. La construcció té una llargada de 16,40 metres i una amplada de 9,25 metres.
Mai no s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, de forma que no se'n coneix la funció ni la cronologia. S'ha reutilitzat al llarg dels segles com a estable o galliner: d'aquí prové el seu nom actual. Francesc Camps Mercadal, el 1897, ja va deixar escrit que els pagesos havien habilitat un nou accés aprofitant un enderroc de la coberta.[2]
L'accés a aquest monument es troba actualment restringit, ja que una afluència massiva de visitants en podria fer perillar l'estabilitat. Per visitar-lo es recomana contactar primer amb el Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca. S'hi accedeix des d'Es Migjorn Gran, pel camí de Malagarba-Binigaus Nou, que surt del costat del cementiri.
És un dels 32 jaciments prehistòrics menorquins que es presenten a la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO.[3]
Referències[modifica]
- ↑ CARTAILHAC, E. (1892). Monuments megalithiques des Iles Baleares. Toulouse
- ↑ CAMPS I MERCADAL, F. Itinerario de los talayots (Menorca). Tres días de expedición arqueológica en los distritos de San Cristóbal y Ferrerias. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1897
- ↑ http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx
Bibliografia[modifica]
CARTAILHAC, E. Los monumentos primitivos de las Islas Baleares. José J. de Olañeta. 1892.
CHAMBERLAIN, F. The Balearic and their peoples. John Lane The Bodley Head. 1927.
HERNANDEZ MORA, J. Menorca prehistórica. Notas descriptivas. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1949.
HERNÁNDEZ SANZ, F. Compendio de Geografía e Historia de la isla de Menorca. Ateneu de Maó. 1908.
MASCARÓ PASARIUS, J. Els monuments megalítics a l'illa de Menorca. MSHA 19. Institut d'Estudis Catalans. 1958.
MASCARÓ PASARIUS, J. Un incunable de la arqueología española: carta arqueológica de Migjorn Gran (Menorca), 1817 – 1966. Ampurias 28. Diputación de Barcelona y CSIC.1966.
MASCARÓ PASARIUS, J. Prehistoria de las Baleares. Gráficas Miramar. 1968.
PERICOT, Ll. Las islas Baleares en los tiempos Prehistóricos. Destino. 1975.
PLANTALAMOR, Ll. L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Museu de Menorca, 12. 1991.