Sança d'Aragó i de Bigorra
  | |
| Nom original | (es) Sancha de Aragón |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1045 (Gregorià) Jaca (província d'Osca) |
| Mort | 5 abril 1097 ↔ 16 agost 1097 (51/52 anys) Santa Creu de la Serós (província d'Osca) |
| Sepultura | Reial Monestir de les Benedictines (1622–) Santa Maria (Santa Creu de la Serós) (–1622) |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Família | Dinastia Ximena |
| Cònjuge | Ermengol III d'Urgell |
| Fills | Sança d'Urgell |
| Pares | Ramir I d'Aragó i Ermessenda de Bigorra |
| Germans | Sanç I d'Aragó i Pamplona, Garcia Ramires de Aragón, Sanç Ramires, Urraca Ramires i Teresa of Aragon (en)  |
Sança d'Aragó i de Bigorra (Aragó, 1065-1097)[1] va ser una infanta d'Aragó i comtessa consort d'Urgell.
Filla de Ramir I d'Aragó i d'Ermessenda de Bigorra. Va ser casada amb Ermengol III d'Urgell, comte que contreia terceres núpcies.[2] A la mort del comte el 1065 a terres andalusines, va tornar al regne d'Aragó, on va contribuir al creixement del monestir femení de Santa Maria a Santa Creu de la Serós, localitat on s'havia instal·lat la infanta vers 1070, pròxima a les seves germanes Urraca i Teresa.[3] Durant la seva viudetat el 1067 va fer donació a Ramon Berenguer I de Barcelona del castell de Pilzà, a la Ribagorça, i de la tercera part del Purroi, que havia heretat del seu marit.[2] Tanmateix, les seves activitats es van limitar a Santa Creu, on el 1095 va afegir nous béns al monestir per continuar les obres del monestir, a la capçalera de l'església.[3]
La comtessa va morir a mitjan 1097 i va rebre sepultura al monestir de Santa Maria en un magnífic sarcòfag que devia fer construir Pere I d'Aragó.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Sancha» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2017-08-27. [Consulta: 27 agost 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Sança d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Canellas, Ángel; San Vicente, Ángel. Rutas románicas de Aragón (en castellà). Madrid: Ediciones Encuentro, 1996, p. 115.