Sanlúcar de Guadiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Huelva
Sanlúcar de Guadiana
Bandera de Huelva Escut de Huelva
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Sanlúcar de Guadiana
Municipi de la Província de Huelva
Sanlúcar de Guadiana.jpg
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Andalusia
Bandera de la província de Huelva Província de Huelva
El Andévalo
Predom. ling. Castellà
Superfície 49 km²
Altitud 149 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
461 hab.
9,41 hab/km²
Coordenades 37° 28′ N, 7° 27′ O / 37.467°N,7.450°O / 37.467; -7.450Coord.: 37° 28′ N, 7° 27′ O / 37.467°N,7.450°O / 37.467; -7.450
Distàncies 55 km de Huelva
Dirigents:
• Alcalde:

José Manuel Ponce Ojeda (PSOE)
Codi postal 21595
Web

Sanlúcar de Guadiana és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andévalo.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
660 648 653 647 668 671 629 627 626

Història[modifica | modifica el codi]

Sota la protecció del regne de Taifa de Niebla, alguns grups musulmans es van assentar en aquesta zona, si bé l'origen de la població actual cal situar-lo a mitjan segle XIII, amb la conquesta de Sanç II de Portugal i la construcció d'una fortalesa. Sent terres de reialme, aviat passaren al senyoriu de Gibraleón. Més tard, ja en mans dels Pérez de Guzmán, se li concedeix el títol de Vila, mercè atorgada per Isabel Guzmán de Ledesma.

A mitjan segle XVII, Sanlúcar de Guadiana es fa càrrec del proveïment de la tropa espanyola aquarterada en la frontera amb Portugal, a causa de la Guerra de la Independència d'aquest país. És llavors quan es construïx el fort de San Jerónimo, en 1642, i el castell de San Marcos. Les noves defenses no impedeixen que els portuguesos prenguessin la vila. Al llarg de la seva història la vila ha sofert inundacions a causa del desbordament del riu Guadiana. La més devastadora va tenir lloc en 1823 que gairebé la meitat de les cases va ser destruïda. No obstant això, la seva situació també li ha portat beneficis. Pas obligat en rutes comercials, en el XIX es converteix en un centre des del qual s'exportaven fusta, plom, sabó...

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]