Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda
| Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda | |
L'església i les edificacions annexes |
|
| Situació | |
|---|---|
| • Estat | Correcte |
| • Territori | Catalunya |
| • Província | Barcelona |
| • Comarca | Osona |
| • Municipi | Balenyà |
| • Coordenades | (i) |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | gòtic-barroc |
| Consagració | 1083 |
| Estat d'ús | en ús |
| Característiques | |
| Portalada | barroca ( ) |
| Campanar | quadrat de 4 pisos amb finestres geminades al tercer i simples al quart pis ( ) |
El Santuari de la Verge de l'Ajuda és una església situada als afores de Balenyà, a la comarca d'Osona.
El santuari, situat a 1,5 km a l'est del poble, és el monument més estimat pels habitants de Balenyà. En aquesta església hi ha una barreja d'estils que s'han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, gòtic en el pis de les campanes, barroc o modernisme en les pintures que decoren l'altar major. Aquesta barreja d'estils és deguda al fet que l'església s'ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l'antiga imatge destruïda pels francesos. Actualment tot el conjunt es troba en procés de restauració.
[modifica] Història
Als afores dels Hostalets de Balenyà, el Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l'Ajuda és el nom que se li dóna actualment ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L'edifici es va consagrar l'any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l'antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta. Actualment al Santuari s'hi diu missa setmanalment i és freqüent trobar-hi de visita bastants feligresos.