Vés al contingut

Giovanni Antonio Scopoli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Scop.)
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Antonio Scopoli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1723 Modifica el valor a Wikidata
Cavalese (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1788 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Innsbruck Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica, ciència natural, mineralogia, entomologia i medicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Idrija (1754–1769)
Venècia
Banská Štiavnica
Cavalese
Pavia
Idrija Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, aracnòleg, lepidopteròleg, micòleg, geòleg, professor d'universitat, biòleg, ornitòleg, pteridòleg, metge, químic, zoòleg, naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaScop. Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaScopoli Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 9384-1

Giovanni Antonio Scopoli (de vegades amb el nom llatinitzat com Johannes Antonius Scopolius) (3 de juny de 1723— 8 de maig de 1788) va ser un metge i naturalista del Tirol.[1]

Biografia

[modifica]

Scopoli va néixer a Cavalese a la Val di Fiemmedel Tirol Sud. Es va graduar en medicina a la Universitat d'Innsbruck.[2] Passava molt de temps als Alps recollint plantes i insectes.

El 1761 publicà De Hydroargyro Idriensi Tentamina sobre els símptomes d'enverinament per mercuri dels miners de la seva zona.

Gravat en coure en Deliciæ Floræ et Faunæ Insubricæ (1786)

Scopoli publicà la Flora Carniolica (1760) i sobre insectes l'Entomologia Carniolica (1763). També publicà les sèries de Anni Historico-Naturales (1769–72) amb algunes primeres descripcions sobre ocells.

Va ser un agre rival de Lazzaro Spallanzani a qui va acusar de robar espècimens del Museu de Pavia i per això Spallanzani va ser jutjat, poc després Scopoli morí d'un infart.[3] La seva darrera obra va ser Deliciae Flora et Fauna Insubricae[4]

L'alcaloide escopolamina es va trobar primer en el gènere de plantes Scopolia que rep aquest nom en honor de Scopoli.

<la seva signatura abreviada com a botànic és Scop..

Scopoli va mantenir correspondència amb Carl Linnaeus. Va ser aquest darrer qui li dedicà el gènere de solanàcies Scopolia, la font de l'escopolamina.[5][6]

Obra

[modifica]
Flora Carniolica (1760)
  • Flora Carniolica (1760) — una flora de Carniola, actualment a Eslovènia.[7]
  • De Hydroargyro Idriensi Tentamina (1761) —
  • Entomologia Carniolica Vienna: Trattner. (1763) —
  • Joh. Ant. Scopoli der Arzneywissenschaft Doktors, Ihro... Majest. Cameralphysici in der Bergstadt Idria ... Einleitung zur Kenntniß und Gebrauch der Foßilien, Hartknoch4031 Göttingen : Niedersächsische Staats- und UniversitätsbibliothekRiga (1769). In German. Doctoral Thesis.
  • Anni Historico-Naturales (1769—72) —
  • Flora Carniolica exhibens plantas Carnioliae indigenas et distributas in classes, genera, species, varietates, ordine Linnaeano (1772). —
  • Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. (1777) – * Fundamenta Botanica Praelectionibus publicis accomodata. Papiae, S. Salvatoris (1783)-
  • Amb Pierre Joseph Macquer, – Dizionario di chimica del Sig. Pietro Giuseppe Macquer…Tradotto dal francese e corredato di note e di nuovi articoli... Pavia.
  • Deliciae Flora et Fauna Insubricae Ticini (1786–88) –.

Alguns tàxons proposats per Scopoli

[modifica]

Vegeu "ITIS Taxon authors" per la llista completa Scopoli

Alguns tàxons dedicats a Scopoli

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Soban, Branko «A Living Bond between Idrija and Uppsala». The Slovenian [Consulta: 4 abril 2012].
  2. Newton, Alfred 1881. Scopoli's ornithological papers. The Willoughby Society. Scanned version
  3. Mazzarello, Paolo 2004. Costantinopoli 1786: la congiura e la beffa. L'intrigo Spallanzani. Bollati Boringhieri
  4. Insubria és el nom històric d'una regió poblada pels celtes Insubres en la zona prealpina de Milà.
  5. Soban, Branko. «A Living Bond between Idrija and Uppsala». Slovenija.svet. Slovene Emigrant Association, gener 2005. [Consulta: 1r desembre 2007].
  6. Scopoli, Giovanni Antonio. Joannes A. Scopoli-Carl Linnaeus. Dopisovanje/Correspondence 1760-1775, ed. Darinka Soban. Ljubljana, 2004: Slovenian Natural history society. 
  7. «Joannis Antonii Scopoli ... Flora Carniolica; exhibens plantas Carniolae indigenas et distributas in classes naturales cum differentiis specificis, synonymis recentiorum, locis natalibus, nominibus incolarum, observationibus selectis, viribus medicis ..».
  8. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Referències

[modifica]
  • Llista completa de biografies per Gaedike, R. & Groll, E.K. eds. 2001 Entomologen der Welt (Biographien, Sammlungsverbleib). Datenbank, DEI Eberswalde im ZALF e.V
  • Baker, D.B. 1999. The localities of Scopoli's Entomologia Carniolica (1763) Entomologist's Gazette, 50: 188–198.
  • A Concise History of Ornithology, Michael Walters ISBN 1-873403-97-6

Enllaços externs

[modifica]