Giovanni Antonio Scopoli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1723 Cavalese (Itàlia) |
| Mort | 8 maig 1788 (64 anys) Pavia (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Innsbruck |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica, ciència natural, mineralogia, entomologia i medicina |
| Lloc de treball | Idrija (1754–1769) Venècia Banská Štiavnica Cavalese Pavia Idrija |
| Ocupació | botànic, aracnòleg, lepidopteròleg, micòleg, geòleg, professor d'universitat, biòleg, ornitòleg, pteridòleg, metge, químic, zoòleg, naturalista |
| Ocupador | Universitat de Pavia |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1783–) |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Scop. |
| Abrev. zoologia | Scopoli |
 | |
Giovanni Antonio Scopoli (de vegades amb el nom llatinitzat com Johannes Antonius Scopolius) (3 de juny de 1723— 8 de maig de 1788) va ser un metge i naturalista del Tirol.[1]
Biografia[modifica]
Scopoli va néixer a Cavalese a la Val di Fiemmedel Tirol Sud. Es va graduar en medicina a la Universitat d'Innsbruck.[2] Passava molt de temps als Alps recollint plantes i insectes.
El 1761 publicà De Hydroargyro Idriensi Tentamina sobre els símptomes d'enverinament per mercuri dels miners de la seva zona.
Scopoli publicà la Flora Carniolica (1760) i sobre insectes l'Entomologia Carniolica (1763). També publicà les sèries de Anni Historico-Naturales (1769–72) amb algunes primeres descripcions sobre ocells.
Va ser un agre rival de Lazzaro Spallanzani a qui va acusar de robar espècimens del Museu de Pavia i per això Spallanzani va ser jutjat, poc després Scopoli morí d'un infart.[3] La seva darrera obra va ser Deliciae Flora et Fauna Insubricae[4]
L'alcaloide escopolamina es va trobar primer en el gènere de plantes Scopolia que rep aquest nom en honor de Scopoli.
<la seva signatura abreviada com a botànic és Scop..
Scopoli va mantenir correspondència amb Carl Linnaeus. Va ser aquest darrer qui li dedicà el gènere de solanàcies Scopolia, la font de l'escopolamina.[5][6]
Obra[modifica]
- Flora Carniolica (1760) — una flora de Carniola, actualment a Eslovènia.[7]
- De Hydroargyro Idriensi Tentamina (1761) —
- Entomologia Carniolica Vienna: Trattner. (1763) —
- Joh. Ant. Scopoli der Arzneywissenschaft Doktors, Ihro... Majest. Cameralphysici in der Bergstadt Idria ... Einleitung zur Kenntniß und Gebrauch der Foßilien, Hartknoch4031 Göttingen : Niedersächsische Staats- und UniversitätsbibliothekRiga (1769). In German. Doctoral Thesis.
- Anni Historico-Naturales (1769—72) —
- Flora Carniolica exhibens plantas Carnioliae indigenas et distributas in classes, genera, species, varietates, ordine Linnaeano (1772). —
- Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. (1777) – * Fundamenta Botanica Praelectionibus publicis accomodata. Papiae, S. Salvatoris (1783)-
- Amb Pierre Joseph Macquer, – Dizionario di chimica del Sig. Pietro Giuseppe Macquer…Tradotto dal francese e corredato di note e di nuovi articoli... Pavia.
- Deliciae Flora et Fauna Insubricae Ticini (1786–88) –.
Alguns tàxons proposats per Scopoli[modifica]
- Battus 1777 —
- Rhagonycha fulva 1763 — (Cantharidae), Europa
- Cucujus cinnaberinus 1763 — (Cucujidae), Europa
- Osmoderma eremita 1763 — (Scarabaeidae), Europa
- Sargus bipunctatus 1763 — (Diptera), Europa
- Bombus pascuorum 1763 — (Hymenoptera), Europa
- Aphis fabae 1763 — [(Hemiptera)
- Ordo Proboscidea 1763 —
- Amanita caesarea —
- Laccaria laccata —
- Ordre Caudata — de les salamandres
Vegeu "ITIS Taxon authors" per la llista completa Scopoli
Alguns tàxons dedicats a Scopoli[modifica]
- Cerambyx scopolii (Fuessly, 1775) – (Cerambycidae), Europa
- Dorcadion scopolii (Herbst, 1784) – (Cerambycidae), Europa
Notes[modifica]
- ↑ Soban, Branko «A Living Bond between Idrija and Uppsala». The Slovenian [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Newton, Alfred 1881. Scopoli's ornithological papers. The Willoughby Society. Scanned version
- ↑ Mazzarello, Paolo 2004. Costantinopoli 1786: la congiura e la beffa. L'intrigo Spallanzani. Bollati Boringhieri
- ↑ Insubria és el nom històric d'una regió poblada pels celtes Insubres en la zona prealpina de Milà.
- ↑ Soban, Branko. «A Living Bond between Idrija and Uppsala». Slovenija.svet. Slovene Emigrant Association, gener 2005. [Consulta: 1r desembre 2007].
- ↑ Scopoli, Giovanni Antonio. Joannes A. Scopoli-Carl Linnaeus. Dopisovanje/Correspondence 1760-1775, ed. Darinka Soban. Ljubljana, 2004: Slovenian Natural history society.
- ↑ «Joannis Antonii Scopoli ... Flora Carniolica; exhibens plantas Carniolae indigenas et distributas in classes naturales cum differentiis specificis, synonymis recentiorum, locis natalibus, nominibus incolarum, observationibus selectis, viribus medicis ..».
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
Referències[modifica]
- Llista completa de biografies per Gaedike, R. & Groll, E.K. eds. 2001 Entomologen der Welt (Biographien, Sammlungsverbleib). Datenbank, DEI Eberswalde im ZALF e.V
- Baker, D.B. 1999. The localities of Scopoli's Entomologia Carniolica (1763) Entomologist's Gazette, 50: 188–198.
- A Concise History of Ornithology, Michael Walters ISBN 1-873403-97-6
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Scopoli |
- Short account and portrait
- "Johannes Antonius Scopoli", Historical Index of Mycologists, Illinois Mycological Society.
- Full text of Scopoli's Ornithological papers from his Deliciae florae et faunae insubricae (Ticini: 1786–1788)
- Works by Giovanni Antonio Scopoli at the Biodiversity Heritage Library
- Gaedike, R.; Groll, E. K. & Taeger, A. 2012: Bibliography of the entomological literature from the beginning until 1863 : online database - version 1.0 - Senckenberg Deutsches Entomologisches Institut.