Scorticoïta
 Scorticoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn₆(Sb,◻)Σ2(SiO₄)₂O₃(OH)₃ |
| Localitat tipus | mina de manganès de Scortico, Fivizzano, Província de Massa-Carrara, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,205(1) Å; c = 4,774(1) Å |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Grup espacial | p3 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2018-159 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Srt |
| Referències | [1] |
La scorticoïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la welinita.
Característiques[modifica]
La scorticoïta és un silicat de fórmula química Mn₆(Sb,◻)Σ2(SiO₄)₂O₃(OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema trigonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19908.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina de manganès de Scortico, a la localitat italiana de Fivizzano (Província de Massa-Carrara, Toscana). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Scorticoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2022].