Selenojunoïta
 Selenojunoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₂Pb₃Bi₈Se₁₆ |
| Epònim | seleni i junoïta  |
| Localitat tipus | mina Srednyaya Padma, districte de Medvezhyegorsky, República de Carèlia, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 26,98(1) Å; b = 4,095(1) Å; c = 17,353(7) Å; β = 127,74(6)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-038 |
| Símbol | Sjnt |
| Referències | [1] |
La selenojunoïta és un mineral de la classe dels sulfurs.
Característiques[modifica]
La selenojunoïta és una sulfosal de fórmula química Cu₂Pb₃Bi₈Se₁₆, l'anàleg de seleni de la junoïta.[1] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes d'agost de l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 6011/1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Srednyaya Padma, al districte de Medvezhyegorsky (República de Carèlia, Rússia). Aquesta indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Selenojunoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 75». European Journal of Mineralogy, 35, 5, 22-10-2023, pàg. 891–895. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-891-2023 [Consulta: 21 octubre 2023].