Seno Ponsonby

Infotaula de geografia físicaSeno Ponsonby
TipusBadia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena Modifica el valor a Wikidata
Map
 55° 07′ 59″ S, 68° 23′ 06″ O / 55.13316°S,68.38502°O / -55.13316; -68.38502

Seno Ponsonby és un si o braç de mar que entra en el costat nord-est de l'illa Hoste entre les penínsules Dumes i Pasteur a la regió austral de Xile.

Administrativament, pertany a la comuna de Cap de Forns a la província Antàrtica Xilena, a la Regió de Magallanes i l'Antàrtica Xilena i la seva meitat oest forma part del parc nacional Alberto de Agostini.[1]

Història[modifica]

Les seves costes van ser habitades pels yámanas ja fa més de 6000 anys fins a mitjan segle xx. Al començament del segle xxi aquest poble havia estat gairebé extingit per l'acció dels europeus.[2]

A la fi del segle xviii , a partir de l'any 1788 van començar a arribar a la zona els baleners, els llobers i caçadors de foques anglesos i americans del Nord i finalment els chilotes (de Chiloé).[3]

Les següents expedicions van efectuar treballs hidrogràfics en el sector de Seno Ponsonby:

En una de les illes petites, illa Sapinij (Shapine), hi ha figures rupestres considerades el primer registre d'art rupestre en Terra del Foc.[5]

Posició geogràfica[modifica]

Se situa a la costa nord-est de l'illa Hoste. És un braç de mar de 26 nmi de llarg que penetra a l'illa separant la península Dumes, al nord, de la península Pasteur en la seva ribera sud.

La seva entrada és àmplia i s'obre entre la península Dumes i l'illa Milne Edwards. Té 6 milles nàutiques de boca. A l'interior del si hi ha diverses illes de grandària regular la més gran és l'illa Mascart de 2 nmi de N-S i 1,5 nmi de E-O.[6]

Característiques geogràfiques[modifica]

El seu clima és marítim amb temperatures suaus durant tot l'any. El vent predominant és de l'oest. El mal temps és permanent. És d'aigües profundes i navegable per tota mena de vaixell.

Les seves costes són envoltades de muntanyes nevades les faldes de les quals són cobertes de boscos de coigues i roure local. En les seves riberes es presenta la tundra magallànica i els matollars magallànics.

Es veuen albatros, gavines australs, ànecs vapor, llops marins. En el sector pesquer destaca l'existència de la centolla (cabra de mar de Patagònia Lithodes santolla) i el centollón (Paralomis granulosa).

Bahía Helada, al fons del seu sac, té 4,7 nmi en direcció NNE-SSW. El seu extrem nord jau molt prop del canal Beagle. És separada tqn sols per una franja de 1500 metres de la caleta Awaiakirrh en la ribera sud del canal Beagle a 4,7 nmi a l'ESE de la punta Divide.

El seu potencial turístic és enorme.[6]

Referències[modifica]

  1. Conaf, Chile. «Parque Nacional Alberto de Agostini» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2017. [Consulta: 4 juny 2016].
  2. Chapman, 2012, p. 29-31.
  3. Chapman, 2012, p. 88-100.
  4. Instituto Hidrográfico de la Armada, 1958, p. 5-6,8-12.
  5. González Calderón, Martín; Gañán M, Melisa; Serrano F, Alberto «Primer registro de arte rupestre en Tierra del fuego». Magallania (Punta Arenas), 42, 2, 00/2014, pàg. 175–181. DOI: 10.4067/S0718-22442014000200010. ISSN: 0718-2244.
  6. 6,0 6,1 Instituto Hidrográfico de la Armada, 1958, p. 281-282.

Bibliografia[modifica]

  • Chapman, Anne. Yaganes del cabo de Hornos. Encuentro con los europeos antes y después de Darwin. (en castellà). Santiago de Chile: Pehuén editores S.A., 2012. 
  • Derrotero de la Costa de Chile Volumen V (en castellà). 4a ed.. Instituto Hidrográfico de la Armada, 1958. 

Enllaços externs[modifica]