Setge de Gergòvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Gergòvia
Guerra de les Gàl·lies
Data 52 aC
Localitat Gergòvia, la Gàl·lia
Resultat Victòria romana
Bàndols
Imperi romà Imperi Gal
Comandants
Juli Cèsar Vercingetorix

El Setge de Gergòvia de fou una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Vercingetorix havia estat obligat a retirar-se de Gergòvia, la seva capital, i Juli Cèsar hi va instal·lar els seus aliats bois. L'hivern del 53 aC, mentre Cèsar agrupava tropes per atacar els gals, Vercingetorix va atacar Gergovia. Deixant dues legions a Agedincum, Cèsar va dirigir la resta de les legions en ajut de la ciutat. Els setges romans de Vellaunodunum, Genabum i Noviodunum[1] en el seu camí van obligar als gals a aixecar el setge i atacar als romans a la batalla de Noviodunum, vençuda pels romans. Cèsar va capturar Avaricum i es va abastir.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Vercingetorix va destruir una sèrie de ponts que creuaven el riu impedint creuar a Juli Cèsar, ja que tenint l'enemic enfront (que el seguia per l'altra banda del riu) no va poder construir un nou pont. Va acampar a un bosc a l'oest de l'Allier, prop d'un pont destruït, i l'endemà va enviar al sud a quatre legions i es va quedar amb dos legions al lloc mentre les que sortiren van agafar tota la impedimenta per fer veure que es tractava de les sis legions; quan les quatre legions foren lluny, les altres dues van sortir dels amagatalls i van reparar el pont destruït una part del qual encara podia ser aprofitat. Quan la feina fou feta es va cridar a les altres legions.

Vercingetorix es va adonar del que havia passat però no va voler arriscar a un combat a la vora del riu amb les legions a punt d'arribar i es va replegar a Gergòvia. Del riu a Gergòvia Cèsar va tardar cinc dies. Gergòvia era situada a una muntanya alta, de difícil accés per tots costats. El quarter del cap gal era proper a la ciutat i a la rodalia es van establir els contingents del divers estats gals i ocupant també totes les altures.

A l'altre costat de la ciutat hi havia el Puy de Jussat, un bon turó per la defensa, controlat pels gals, però Cèsar es va adonar que si el podia ocupar podria dominar l'enemic al tallar-li el subministrament de bona part de l'aigua. A la nit va atacar el turó, el va ocupar i va posar allí dues legions; des del turó va tractar de sorprendre la ciutat i va atacar pel nord-oest mentre els seus aliats, els edus, van atacar pel sud-est; tres dels camps gals foren ocupats pels romans i els gals es van retirar cap a la ciutat perseguits pels romans; un centurió i tres soldats van creuar les muralles; però els gals justament eren per les rodalies d'aquesta part que suposaven la més dèbil i van atacar lliurant-se batalla sota els murs amb els romans entre dos focs i amb inferioritat numèrica i a més molt cansats de les darreres marxes i lluites.

Cèsar va enviar des del Puy de Jussat algunes cohorts per ocupar uns turons a la dreta de Gergovia, per si eren rebutjats assegurar bones posicions per l'endemà, però en aquell moment es van trobar amb els edus, als que van confondre amb els gals de Vercingetorix i quan l'error fou advertit ja era tard.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

En la batalla els romans van perdre 46 centurions, set-cents soldats i foren rebutjats de la muntanya. Quan els romans es van reagrupar Vercingetorix ja havia ocupat posicions claus. Cèsar va abandonar el lloc cap al país dels edus, creuant altre cop el riu.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de Gergòvia
  1. Juli Cèsar, De bello gallico VII, 10-12

Coord.: 45° 42′ 30″ N, 3° 7′ 30″ E / 45.70833°N,3.12500°E / 45.70833; 3.12500