Setge de Jerusalem (637)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Jerusalem (637)
Guerres arabobizantines
Data novembre de 636 a 637
Localitat Jerusalem
Resultat victòria musulmana
Setge de Jerusalem (637) (Orient Proper)
Setge de Jerusalem (637)
Setge de Jerusalem (637)
Setge de Jerusalem (637)
Coord.: 31° 47′ 0″ N, 35° 13′ 0″ E / 31.78333°N,35.21667°E / 31.78333; 35.21667
Bàndols
califat Raixidun Imperi Bizantí
Comandants en cap
Sofroni de Jerusalem Abu-Ubayda ibn al-Jarrah

Jerusalem fou assetjada i capturada per l'exèrcit del califat Raixidun el 637 durant la invasió islàmica de l'Imperi Bizantí, poc després de derrotar decisivament l'exèrcit bizantí a la batalla de Yarmuk.

L'exèrcit califal d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah va iniciar el setge de Jerusalem el novembre de 636, i després d'un setge de sis mesos, el Patriarca Sofroni de Jerusalem acordà el lliurament de la ciutat però només al mateix califa. L'abril de 637, el Úmar ibn al-Khattab va arribar a Jerusalem per rebre la ciutat.

La conquesta musulmana de Jerusalem va solidificar el control musulmà de Palestina, que no tornaria a ser amenaçada fins a les Croades. La ciutat de Jerusalem va arribar a ser considerada com un lloc sant per l'Islam, com ho va ser per les anteriors grans religions monoteistes, el cristianisme i el judaisme. Després de la conquesta musulmana, després de gairebé 500 anys als Jueus se'ls va permetre viure i practicar la seva religió lliurement a Jerusalem.