Setge de París (1871)
| la Guerra Franco-Prussiana | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | setge i batalla | ||
| Data | 19 de setembre de 1870 – 28 de gener de 1871 | ||
| Coordenades | 48° 52′ N, 2° 21′ E / 48.86°N,2.35°E | ||
| Lloc | París | ||
| Estat | França | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
El Setge de París, que va durar des del 19 de setembre de 1870 fins al 28 de gener de 1871, i la consequent captura de la ciutat per part de les tropes prussianes, va portar a la desfeta francesa en la Guerra Franco-Prussiana la fundació de l'Imperi Alemany com també de la formació de la Comuna de París.
Antecedents
La desfeta francesa a la Batalla de Sedan va portar als prussians dirigits personalment per Guillem I d'Alemanya junt amb Helmuth von Moltke, a les portes de París. A la ciutat de París el General Louis Jules Trochu, organitzà les tropes, d'uns 400.000 soldats, que havien aconseguit escapar de Sedan sota Joseph Vinoy
Setge
Els exèrcits alemanys ràpidament arribaren a París i el 15 de setembre Moltke va donar ordres per a envoltar la ciutat. El 17 de setembre les forces sota Vinoy atacaren els alemanys prop de Villeneuve-Saint-Georges però van ser obligats a retirar-se el foc d'artilleria. El ferrocarril cap a Orleans estava tallat i el 18 de setembre va ser presa la ciutat de Versalles i finalment va servir com quarter general a Guillem I. El 19 de setembre es va completar l'encerclament i va començar oficialment el setge a París. El responsable de dirigir aquest setge va ser el General (més tard,Mariscal de Camp) von Blumenthal.
El Primer Ministre de Prússia Otto von Bismarck suggerí bombardejar París per assegurar la ràpida rendició de la ciutat, però això no ho va acceptar l'Alt Comandament alemany.
Moltke mai va tenir la intenció d'atacar París. Trochu va permetre Vinoy fer una demostració contra els prussians a l'oest del riu Sena. El 30 de setembre Vinoy atacà Chevilly amb 20.000 soldats i va ser repel·lit pel tercer exèrcit prussià.
El General Carey de Bellemare comandà les fortaleses més importants al nord de París a Saint-Denis (Sena Saint-Denis). El 29 d'octubre de Bellemare atacà la Guàrdia Prussiana a Le Bourget i prengué la població. A la batalla de Le Bourget els prussians tornaren a capturar la ciutat. Per la notícia de la rendició francesa al Metz i la desfeta de Le Bourget, la moral de París s'enfonsà. Esperant pujar aquesta moral ciutadana, Trochu va endegar el més gran atac des de París el 30 de novembre. Hi va haver la batalla de Villiers els francesos van tenir èxit en capturar i mantenir la posició a Créteil i Champigny.
El gener, pel consell de Bismarck, els alemanys van bombardejar París amb unes 12.000 bombes durant 23 nits intentant trencar la moral dels parisencs. Uns 400 hi van resultar morts o ferits però sense gaire efcte en l'esperit de resistència[1] Delescluze va dir que els parisencs van haver de menjar-se qualsevol animal inclosos gossos, gats i rates, fins i tot els dos elefants (Castor i Pol·lux) del zoològic.
Durant el setge, l'únic cap d'una missió diplomàtica que va romandre a París va ser l'ambaixador dels Estats Units a França, Elihu B. Washburne qui va tenir una actuació humanitària.[2]
El 25 de gener de 1871, Guillem I va permetre que Bismarck preparés contra París un gran bombardeig amb canons de gran calibre Krupp. Això va fer que París es rendís el 28 de gener de 1871. París va patir més danys en aquest setge de 1870–1871 que en cap altre conflicte.
Bismarck honorà l'armistici enviant trens d'aliments cap a París i retirant les forces prussianes a l'est de la ciutat però fent pagar a França la indemnització per aquesta guerra.
Servei de correus mitjançant globus i coloms
El correu per globus va ser l'únic mitjà de comunicació possible de la ciutat asetjada de París amb la resta de França. L'ús de globus havia estat proposat per Felix Nadar i per Eugène Godard.
El primer globus va ser llançat el 23 de setembre i transportava 125 kg de correu, va aterrar a Craconville a 83 km de París.[3]
Alguns globus també portaven passatgers com el ministre de Guerra Léon Gambetta, el 7 d'octubre. Els globus també portaven coloms missatgers.[4]
Inicialment el servei de correus per coloms només es feia servir per a comunicacions oficials, però el 4 de novembre el govern va permetre els missatges privats però limitats a 20 paraules .[5]
Conseqüències
.jpg)
Després que els prussians van obtenir la victòria en la guerra, Guillem I v ser proclamat Emperador d'Alemanya (unificant els territoris germànics anteriors) al Palau de Versailles. Es va signar el Tractat de Frankfurt el 10 de maig de 1871. Otto von Bismarck va fer que Alsàcia i Lorena passessin a formar part de l'imperi Alemany
Pel resentiment, entre altres coses, contra l'establiment a París d'una guarnició militar alemanya, els treballadors de París i els Guàrdies Nacionals, l'abril-maig de 1871 formaren la Comuna de París
Notes
- ↑ Cobban (1961), p. 204
- ↑ David McCullough, The Greater Journey: Americans in Paris, Simon & Schuster, 2011, ISBN 978-1-4165-7176-6
- ↑ Holmes 2013, p.268
- ↑ Fisher 1965, p. 22
- ↑ Fisher 1964, p.70
Referències
- Cobban, Alfred. A History of Modern France: 1799–1945. II. Penguin, 1961.
- Fisher, John. Airlift 1870. Londres: Parrish, 1965.
- Horne, Alistair. The Fall of Paris: The Siege and the Commune 1870-71. London: Pan, 2002. ISBN 0-330-49036-2..
- Chandler, David G. Atlas of Military Strategy. New York: Free Press, 1980. ISBN 0-02-905750-7..
- Howard, Michael. The Franco Prussian War. New York: Routledge, 2001. ISBN 0-415-26671-8..
- Holmes, Richard. Falling Upwards. Londres: Collins, 2013. ISBN 978-0-00-738692-5.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de París |