Shahab-4
| Tipus | míssil balístic intercontinental  |
|---|---|
| País d'origen | Iran |
| Història de producció | |
| Fabricant | Iran |
El Shahab-4 (persa: شهاب ۴, que significa "Meteor-4") (també conegut com IRIS) va ser un coet iranià sense construir, derivat del míssil balístic de abast mitjà Shahab-3. Segons l'Iran es pretenia que fos un vehicle de llançament espacial,[1] després d'un lapsus del ministre de Defensa en què el reconeixia com un "míssil balístic més capaç que el Shahab-3".[2] Segons observadors occidentals, estava pensat per formar part d'un míssil balístic amb capacitat nuclear.[3]
Història[modifica]
El projecte IRIS/ Shahab-4 es va iniciar l'any 1988, però segons algunes fonts, mai va anar més enllà de la taula de dibuix. L'herència del disseny de l'IRIS es va incorporar més tard al Safir.[4]
El 1997, un satèl·lit nord-americà va capturar proves d'una instal·lació de proves Shahab-4 a Parchin.
El 1999, es va sospitar que el Shahab-4 derivava en gran part del R-12 Dvina de NPO Yuzhnoye, que en la seva variant d'una sola etapa tenia un abast màxim de 2.000 km i un cercle d'igual probabilitat de 2.400 m.[3] L'R-12 Dvina de doble etapa era capaç d'aixecar càrregues útils a l'òrbita.
Referències[modifica]
- ↑ «Iran to Launch 2 More Research Rockets Before Placing Satellite into Orbit This Summer». Arxivat de l'original el February 8, 2009.
- ↑ U.S. Department of Defense. Proliferation: Threat and Response. DIANE Publishing, 2001, p. 38. ISBN 1-4289-8085-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Iran Missile Chronology». Nuclear Threat Initiative, August 2011. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Project IRIS b14643.de