Shamisen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constructor de shamisens amb una clienta
Un home tocant un shamisen mentre un altre l'acompanya cantant

Un Shamisen o samisen (三味線), també conegut com a sangen, és la modificació japonesa del xinès sānxián (tres cordes), que va aparèixer a Xina durant la dinastia Yuan, del segle XII, sota la influència de l'orient islàmic. El sānxián xinès fou introduït a les illes Ryukyu, surest del Japó, i com a conseqüència arribà al Japó, prop de l'any 1562. Es toca amb una pua anomenada bachi. La pronunciació en japonès és "shamisen", però en el Període Edo era conegut com a "samisen". No obstant això, algues vegades "jamisen" és usat com a un sufix, per exemple Tsugari-jamisen.

El sānxián o el sanshin de Ryūkyū està cobert amb pell de serp de l'Índia, mentre que el shamisen japonès és de pell de gat o de gos. Antigament les cordes eren de seda, encara que avui en dia s'utilitza més un material sintètic. Les cordes es toquen amb una espècie de didal fet de banya de búfal, dins del que es posa el dit índex de la mà dreta. A l'inici, l'instrument només era a l'abast de la noblesa de Ryūkyūan, i es va anar transformant dins a ser a l'abast de la gent corrent, al voltant del segle XIX. La manca de pell de serp índia va fer que la caixa fos recoberta de paper. A finals de la Segona Guerra Mundial es van inventar shamisens amb materials senzills com llauna per a la caixa de ressonància i tela de paracaigudes per a les cordes. Aquests s'anomenaven "kankara-sanshin. Altres modificacions de l'instrument, a banda dels diversos mètodes d'execució, foren els canvis que es produïren en els estils musicals.

Estils[modifica | modifica el codi]

Els estils de la música shamisen es poden classificar en tres grups principals: Uta-mono (estil cantat), Katari-mono (estil narrat) i Minyo (cançons folklòriques). L'estil més antic de la música shamisen fou el Shamisen-kumiuta. Aquest estil va aparèixer a l'àrea d'Osaka i Kioto, anomenada generalment Kamigata. El Shamisen-kumiuta va ser conegut pel Ji-uta, que literalment significa "cançons locals de l'àrea Kamigata. Més endavant el Ji-uta es va combinar amb el koto i sorgí el Tegoto-mono.

El shamisen al teatre[modifica | modifica el codi]

Un instrumentista de shamisen del teatre Kabuki a Osaka, anomenat Sakata Hyoshiro, va anar a Edo per participar en el teatro Kabuki amb una música shamisen semblant a la del Ji-uta, creant un nou estil en el Kabuki Edo anomenat Naga-uta, que significava "cançó llarga". Aquest estil fou perfeccionat fins a arribar a ser la música més important del Kabuki, acompanyant principalment les principals danses. Dins d'aquest estil, el shamisen tingué una gran participació en interludis, essent acompanyat pels instruments del teatre Noh, on hi havia una flauta i tres tipus de percussió. A més a més, un grup de músics toquen al darrere, donant un gran efecte a l'atmosfera de l'escenari, aquests s'anomenen Geza-bayashi o Kage-bayashi.

El segon gran gènere, Katari-mono, és el més característic de la música japonesa, amb un fascinant estil vocal que no trobem a Europa. Katari-mono significa "estil narratiu". També és anomenat Joruri, perquè el precursor de la música shamisen narrava la història d'una jove que es deia així. Al començament del període Edo, un pioner de la música narrativa de shamisen, desconegut, aparegué a Kamigata. Fou seguit per molts altres com Takemoto Gidayu (1651-1714), qui establí un nou nom al Joruri per al teatre de nines: Gidayu-bushi, en cooperació amb Chikamatsu Monzaemon (1653-1724), l'escriptor de drama més famós del teatre Kabuki i del teatre de nines. En el període següent varen sorgir moltes variants o tipus d'Edo Joruri, però només Tokiwazu, Kiyomoto i Shinnai van sobreviure com a grans gèneres de la música narrativa shamisen, juntament amb el Gidayu de Kamigata.

A finals del perídeo Edo, un altre gènere musical d'estil cantat va sortir entre les classes populars. La música Ha-uta, que significa "cançó curta", fou el resorgiment de la música popular antiga. Zokkyoku, que significa "melodia popular", fou un altre gènere de cançons populars acompanyats de shamisen, aquest abasta tot tipus de cançons populars, sent més tard refinat per a la vida de la ciutat.

Finalment, un altre gran tipus de música ha de ser esmentat, el Naniwa-bushi, que pertany a l'estil narratiu i es va originar a Sekkyo-bushi, una combinació molt antiga de la narrativa Joruri i Gidayu. El seu nom ve de la ciutat de Naniwa, actualment Osaka, on es va establir. L'estil i el text de la música Naniwa-bushi era el més apreciat per la classe mitjana, afavorint la difusió de velles costums i virtuts japoneses: l'obligació i la naturalesa humana. Es pot destacar que la música Naniwa-bushi entrà en decadència durant la Segona Guerra Mundial, perquè la música popular americana li prengué el lloc. Un gran número de Minyo (cançons folclòriques) ha estat influenciat per la música shamisen, especialment pel mode dominant de la seva música, l'escala In.

El shamisen i el cantant[modifica | modifica el codi]

El shamisen és un instrument que sol acompanyar un cantant, pel que la música purament instrumental la veiem només als interludis de les peces teatrals, com al Naga-uta. Com a norma general, la línia melòdica del shamisen forma quasi la mateixa melodia que la del cantant, però el shamisen controla el ritme fent que la veu del cantant sigui més clara depenent de la força dels cops del plectre. L'afinació d'un shamisen depèn de la tesitura del cantant, que pot variar molt d'un a altre. Els tres estàndards d'afinació del shamisen, segons el sistema tradicional japonès, són el honchosi (Si, Mi, Si), niagari (Si, Fa#, Si) i sansagari (Si, Mi, La).

Construcció i interpretació[modifica | modifica el codi]

El shamisen es toca pinçant i colpejant les cordes amb el plectre de la mà dreta i aturant les cordes amb tres dits de la mà esquerra. El punt més característic és que el plectre colpeja la pell al mateix temps que les cordes. Hi ha molts factors que determinen la qualitat del so, com el gruix de la pell, cordes i pal, així com l'alçada on colpeja el plectre les cordes. Les variacions del timbre són un element molt important de la música shamisen. Els intèrprets solen formar grups o gremis depenent del gènere que toquen, assignant-se un nom propi. Així, veiem que un Kineya només toca Naga-uta, mentre que un Takemoto toca només Gidayu. Els instruments per a aquests gèneres difereixen en la mida, pes del pont, el gruix de les cordes i el tipus de plectre. El pal i les claus estan actualment construïts separadament, de manera que l'instrument és desmuntable en tres seccions i facilita el seu transport. La fusta per excel·lència per a la construcció del pal i la caixa és la de sàndal vermell o codonyer. Les claus són de plàstic o d'ivori i les cordes de seda. Les dues cordes de l'extrem superior passen per damunt del pont de metal superior, mentre que la inferior toca lleugerament l'elevació del pal, fent que les cordes vibrin contra la fusta. El so que desprèn es coneix com sawari. El sawari és indispensable per a l'afinació del shamisen, essent responsabilitat de cada músic el control de la tensió concreta que es requereix. El sawarai s'inventà al segle XVIII, perquè els antics intèrprets empraven un llaüt, el biwa, que té una característica tonal similar. Les cordes estan subjectes al llarg del cos rectangular per una corda de seda. El cos està fet de quatre peces de fusta convexa, cobertes per davant i per darrere amb pell de gat o de gos. Les pells s'adhereixen amb cola i fent-les encongir. Finalment se li afegeix un semi-cercle de pell extra a la part centre superior de la caixa per a protegir-la dels cops del plectre. Els bons plectres estan fets d'ivori o de fusta amb la punta d'ivori, excepte en alguna música de cambra en la què s'utilitzen puntes de closca de tortuga.

No sempre s'utilitza el plectre, en alguns estils de música shamisen, com el kouta, s'utilitza el punteig dels dits o de les ungles. Els ponts solen ser de plàstic, fusta o ivori, sent el més emprat el de fusta, sobretot per a música de cambra.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shamisen