Sistema de transmissió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En Telecomunicació, un sistema de transmissió és un conjunt d'elements interconectats que s'utilitza per transmetre un senyal d'un lloc a un altre. El senyal transmès pot ser elèctric, òptic o de radiofreqüència.

Alguns sistemes de transmissió estan dotats de repetidors que amplifiquen el senyal abans de tornar a retransmetre-la. En el cas de senyals digitals aquestos repetidors reben el nom de regeneradors, ja que el senyal, deformada i atenuada pel seu pas a través del medi de transmissió, és reconstruïda i conformada abans de ser retransmesa de nou.

Els elements bàsics de qualsevol sistema de transmissió són la parella multiplexor/demultiplexor, que poden ser analògics o digitals, els equips terminals de línia i, en el seu cas, els repetidors o regeneradors.

Els multiplexors poden ser de divisió de freqüència o de divisió de temps.

L'equip terminal de línia consta dels elements necessaris per adaptar els multiplexors al medi de transmissió, siga aquest un conductor metàl·lic, fibra òptica o l'espai radioelèctric. En l'equip terminal s'inclouen, a més, els elements de supervisió de repetidors o regeneradors així com, en cas d'ésser necessari, l'equip necessari per alimentar elèctricament (telealimentar) a aquestos repetidors o regeneradors intermedis quan això es fa a través dels propis conductors metàl·lics de senyal.

En els equips de transmissió que usen la Jerarquia Digital Síncrona (SDH) aquestes funcions de supervisió i adaptació al medi, generalment òptic, estan concentrades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]