Solitari (joc de tauler)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Solitari
Solitari
Posició inicial del joc.
Jugadors: 1
Edat: 5 +
Preparació: 1 minut
Durada: De 10 a 20 minuts
Complexitat: Mitjana
Estratègia: Mitjana
Atzar: Cap
Habilitats: Pensament estratègic

El solitari (conegut també com a Senku, i en anglès com a Peg Solitaire) és un joc de tauler solitari abstracte d'origen dubtós, probablement de l'edat mitjana. Es creu que va tenir un origen europeu, encara que s'afirma també que va tenir un origen persa. Originalment era anomenat "un soldat" o "un sol", però va començar a tenir popularitat a partir d'aquest darrer nom.

Història[modifica | modifica el codi]

1687: La princesa de Soubise jugant al solitari

El joc està documentat per primera vegada a França, el 1687, en un gravat fet per Claude-Auguste Berey, retratant na Anne de Rohan-Chabot, princesa de Soubise, i va ser segurament jugat a la cort de Lluís XIV. A Anglaterra no està documentat fins a 1746.

Regles[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Solitaire-p.JPG
Variant europea del joc, amb 4 caselles addicionals.

Es juga sobre un tauler amb forma de creu compost per tres files i tres columnes entrecreuades perpendicularment, cadascuna amb 7 espais de llarg (que poden ser interseccions o escacs, depenent del disseny). El tauler de joc té en total 33 llocs. El jugador disposa de 32 peces. A l'inici del joc estan tots els espais ocupats, excepte el del centre. El jugador ha de moure una peça per torn. Les peces només poden moure's capturant mitjançant un "salt" sobre una altra, com a les dames. Només es pot capturar ortogonalment, mai en diagonal. Així, al principi, només 4 peces tenen possibilitat de moure, capturant-ne una. L'objectiu del joc és eliminar totes les peces, deixant-ne només una al tauler, preferiblement al centre.

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solitari (joc de tauler)