Susana Canales Niaucel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSusana Canales Niaucel

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Susana Canales Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 2021 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata –  1995 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulio Peña (1953–1972), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0133552 Rottentomatoes: celebrity/susana_canales Allmovie: p10594 TMDB.org: 1042192 Modifica el valor a Wikidata

Susana Canales Niaucel (castellà: Susana Canales) (Madrid, 5 de setembre de 1933 - Madrid, 22 de març de 2021) fou una actriu espanyola.

Biografia[modifica]

Filla de l'actor val·lisoletà Ricardo Canales, en esclatar la Guerra civil espanyola va fugir amb la seva família a Amèrica, recalant primer en Veneçuela i des de 1940 a Argentina.[1] A Buenos Aires inicia la seva carrera cinematogràfica, amb tan sols deu anys i estrena La dama del alba (1944) d'Alejandro Casona,[2] i La casa de Bernarda Alba (1945), de Federico García Lorca, totes dues amb Margarita Xirgu. Torna a Espanya, on contreu matrimoni amb l'actor Julio Peña el 8 d'abril de 1953. Des d'aquest moment, s'instal·la al seu país natal en el qual els següents anys desenvolupa la seva carrera artística, tant en teatre com en cinema.[3]

Debuta sobre els escenaris madrilenys en 1951 amb l'obra de teatre Veinte y cuarenta, de José López Rubio, dirigida per Cayetano Luca de Tena.[4] No obstant això és en la pantalla gran on collita majors triomfs en la dècada de 1950: Sangre de Castilla (1950), Cielo negro (1951), Así es Madrid (1953), Manicomio (1954), Reto a la vida (1954), Una aventura de Gil Blas (1956) o La muchacha de la plaza de San Pedro (1958).[5]

Allunyada del cinema des de principis de la dècada de 1960, centra des de llavors la seva carrera en teatre i televisió. Sobre les taules estrena entre altres La bella Dorotea (1963), de Miguel Mihura,[6] Un puente sobre el tiempo (1964), d'Adolfo Mendiri[7] o Cuplé (1986), d'Ana Diosdado,[8] a més d'interpretar als clàssics (El villano en su rincón, 1964, de Lope de Vega al Teatro Español[9])

Present en Televisió espanyola des de mitjan anys 60, va protagonitzar la sèrie Estudio 3 (1964), dirigida per Narciso Ibáñez Serrador i en les següents dues dècades va intervenir tant espais de teatre televisat entre els quals destaca Estudio 1 (amb les obres La vida privada de mamá, 1972 y Ocho mujeres,1973) com a les sèries Historias de Juan Español (1972), Turno de oficio (1986) o Miguel Servet, la sangre y la ceniza (1989). A més protagonitzà la sèrie La familia Colón (1967), junt al també argentí Fernando Siro.

Ja en els 80, va compaginar aquestes labors amb el món de la ràdio (protagonitzant la radionovel·la Sin tiempo para amar (1982), a Radio España[10]) i el doblatge (ALF).

Allunyada de la interpretació des de principis de la dècada de 1990, només interromp el seu retir per a intervenir en el muntatge de l'obra Aprobado en castidad (2001), d'Ibáñez Serrador.

Premis[modifica]

A l'edició de 1951 de les medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics va rebre un premi especial a la millor actriu per la seva interpretació a Cielo negro.[11]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Entrevista. El Norte de Castilla. Visto el 29 de març de 2011
  2. «Escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939». Manuel Aznar Soler, 2006. [Consulta: 27 abril 2011].
  3. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-01-26. [Consulta: 15 febrer 2019].
  4. Crítica del estreno de Veinte y Cuarenta. Diario ABC. 9 de febrero de 1951. Visto el 29 de marzo de 2011
  5. [enllaç sense format] http://www.cinenacional.com/persona/susana-canales
  6. Guía del espectador. Diari ABC. 18 d'octubre de 1963. Vist el 29 de març de 2011
  7. Estreno de Un puente sobre el tiempo. Diari ABC. 13 d'octubre de 1964. Vist el 29 de març de 2011
  8. «Cuplé, vuelta al teatro de Ana Diosdado en la comedia». Diari ABC, 26-10-1986. [Consulta: 31 maig 2011].
  9. El villano en su rincón de Lope en el Español. Diari ABC. 18 d'octubre de 1963. Vist el 29 de marzo de 2011
  10. La Superradionovela de los superactores. Diari ABC. 11 d'octubre de 1982. Vist el 29 de març de 2011
  11. «Premios del CEC a la producción española de 1951». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 20 agost 2016].

Enllaços externs[modifica]