Tàlveg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tàlveg a Montredon, a la vora de Pompignan, Gard, França

Tàlveg és la línia teòrica que uneix els punts més profunds d'una vall, obaga o bac en la direcció en la qual flueixen les aigües del riu o corrent intermitent del lloc. En valls sense riu, el tàlveg coincideix amb la línia de captació d'aigua i durant el període sec es fa servir de camí. Es tracta d'un corònim d'origen germànic: Talweg vol dir en alemany camí de la vall.[cal citació]

Els tàlvegs es troben generalment modelats per l'erosió fluvial i freqüentment coincideixen amb la xarxa hidrogràfica. El terme tàlveg s'oposa a la carena, línia de cresta, línia de falla o línia de divisió de les aigües. L'espai convex comprès entre dos tàlvegs de rius o afluents veïns que flueixen en direcció convergent es coneix amb el nom d'interfluvi.[1] En el camp de la geografia política el tàlveg serveix sovint de línia fronterera a l'hora de demarcar dos territoris administratius diferents. Per analogia, la paraula "tàlveg" també s'utilitza en el camp de en meteorologia per designar una zona convexa entre isòbares i corbes de nivell.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DERRUAU, Max. Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie. Paris: Armand Colin, 1969, 2001, 8e édition, (francès) ISBN 2200210140