Tamim ibn al-Muïzz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu Yahyà (o Abu al-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz al-Sanhají (en àrab تميم بن المعز) fou emir zírida d'Ifriquiya, fill i successor de Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis, a la seva mort el 1062. Va igualar al seu pare en duració del regnat, car va governar com ell 46 anys. Va destacar també com a poeta.

En vida del seu pare va tenir el govern de Mahdia, i el 1057 aquell s'hi va haver de refugiar pressionat pels Banu Hilal, abandonat la seva capital Kairuan (Kayrawan o Qayrawan).

L'economia zírida s'havia ensorrat amb la invasió dels àrabs nòmades que es van establir principalment al sud-est del país però que governaven altres territoris. A la mort del seu pare, Tamim només governava a la regió entre Sussa i Gabès i en aquesta darrera hi havia un poder independent. Tamim disposava d'una flota poderosa i feia incursions a territoris cristians i a naus de països cristians. Un bon nombre de xeics va demanar a l'emir hammàdida del Magreb central el nomenament d'un governador pels seus territoris que serien feudataris dels hammàdides. Al-Nasir va designar a Abd al-Hakk ibn Abd al-Aziz ibn Khurasan que fou el fundador de la dinastia khurasànida de Tunis. Vers el 1064 va enviar al seu fill Ayyub a Sicília i va combatre contra els normands, i el va enviar també contra algun dels emirs locals.

Amb el suport de nombroses tribus berbers i dels àrabs hilàlides athbadj, l'hammàdida al-Nasir va envair la Ifriquiya. Tamin ibn al-Muizz tenia el suport dels àrabs hilàlides riyàhides (Banu Riyah). La batalla decisiva es va lliurar a Sabiba, entre Kairuan i Tebessa i al-Nasir fou derrotat (1065). El Magreb central va quedar obert als hilàlides on els athbadj van esdevenir hegemònics, mentre els Banu Riyah van aconseguir l'hegemonia a Ifriquiya.

El 1067 la dinastia khurasànida de Tunis fou sotmesa per Tamim. L'hammàdida al-Nasir va obtenir el suport dels athbadj i va atacar Ifriquiya conquerint Laribus i Kairuan (1068), però després es va retirar retornant al Magreb central. El paper de l'emir hammàdida en la venda de la ciutat de Kairuan pels àrabs hilàlides zughba el 1077/1078 és fosc.

El 1078 es va signar la pau entre zírides i hammàdides i la filla de Tamim, Ballara, es va casar amb al-Nasir. La pau va durar tot el regnat de Tamim (mort el 1108) i va marcar un període de superioritat hammàdida sobre els zírides.

El 1087, en represàlia pels atacs de la fota de Tamim, una flota combinada de genovesos i pisans va atacar Mahdia, va ocupar la ciutat i el seu suburbi Zawila, i només es van retirar després de percebre un tribut de cent mil dinars. El 1091 el darrer emirat de Sicília, Noto, a la punta sud-est, nominal feudatari zírida, va ser ocupat pels normands.

El 1096 el seu germà Úmar ibn al-Muïzz fou portat al poder a Gabès pels notables locals, però fou enderrocat a l'any següent pels Banu Jami.

Va morir el 1108. El va succeir el seu fill Yahya ibn Tamim.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chédly Bouyahia, La vie littérarie en Ifriqiya sous les Zirides (362-555/972-1160), Tunis, 1972.