Tauleta de maledicció de Pella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Maledicció de Pella , del prof. Radcliffe G. Edmonds III (Bryn Mawr College).

La Tablilla de maledicció de Pella és una maledicció o encanteri grec: κατάδεσμος, katadesmos ) inscrita en una planxa de plom, que data del segle IV o III aC Va ser trobada en Pella (en l'època de la seva capitalitat de Macedònia) el 1986 i publicada the Hellenic Dialectology Journal el 1993. És possiblement l'únic text testificat del antic idioma macedoni (O. Masson).

És un encanteri màgic o conjur d'amor escrit per una dona, possiblement anomenada Dagina, el amant Dionysophōn ('la veu de Dionís') sembla a punt de casar-se amb Zetimas o Thetima ('la que honra als déus '; la forma estàndard àtica seria Theotimē ). Dagina invoca «Makrón i als dimonis» ( parkattithemai makrōni kai [tois] daimosi , que en àtic seria per-kata-tithemai ) per aconseguir que Dionisofón es casi amb ella en comptes de Zetima, i perquè mai es casa amb una altra dona, llevat que ella mateixa recuperi i desenvolupi el rotlle.

Els katadesmoi (o defixio lacions ) eren encanteris escrits sobre material no perible, com plom, pedra o argila cuita, i eren enterrats en secret per assegurar la seva integritat física, que garantiria la permanència dels seus pretesos efectes.

La llengua és una forma severa però clarament identificable del dialecte dòric, i el baix estatus social de la seva autora, com és evidenciat per el seu vocabulari i creença en la màgia, al·ludeix a una forma única de dòric parlada per llecs en Pella, en l'època en què la tauleta va ser escrita. (Vegeu a sota Data i transcendència).

Brixhe i Panayotou (1994: 209), creuen que és probable l'origen macedoni del text, però suggereixen que la població de Pella no era homogèniament autòctona, i prefereixen esperar a un segon troballa abans de fer una declaració definitiva.

Abans de la publicació de les conclusions de la tabilla de maledicció de Pella, el 1993, es va suggerir que el dòric podria haver estat parlat en la Macedònia prehelénica com un segon dialecte a més de un dialecte macedoni (Rhomiopoulou, 1980).

Text i traducció[modifica | modifica el codi]

  • [ΘΕΤΙ] ΜΑΣ ΚΑΙ ΔΙΟΝΥΣΟΦΩΝΤΟΣ ΤΟ ΤΕΛΟΣ ΚΑΙ ΤΟΝ ΓΑΜΟΝ ΚΑΤΑΓΡΑΦΩ ΚΑΙ ΤΑΝ ΑΛΛΑΝ ΠΑΣΑΝ ΓΥ
En les noces oficial de [Zeti] mes i Dionisofón escric aquesta maledicció, ia totes les altres
  • [ΝΑΙΚ] ΩΝ ΚΑΙ ΧΗΡΑΝ ΚΑΙ ΠΑΡΘΕΝΩΝ ΜΑΛΙΣΤΑ ΔΕ ΘΕΤΙΜΑΣ ΚΑΙ ΠΑΡΚΑΤΤΙΘΕΜΑΙ ΜΑΚΡΩΝΙ ΚΑΙ
Esposa [s], vídues i verges, però a Zetima en particular, I confio a Macron ja
  • [ΤΟΙΣ] ΔΑΙΜΟΣΙ ΚΑΙ ΟΠΟΚΑ ΕΓΟ ΤΑΥΤΑ ΔΙΕΛΕΞΑΙΜΙ ΚΑΙ ΑΝΑΓΝΟΙΗΝ ΠΑΛLΙΝ ΑΝΟΡΟΞΑΣΑ
[Els] dimonis que només quan desenterri i desenrotlli i rellegeixi això,
  • [ΤΟΚΑ] ΓΑΜΑΙ ΔΙΟΝΥΣΟΦΩΝΤΑ ΠΡΟΤΕΡΟΝ ΔΕ ΜΗ ΜΗ ΓΑΡ ΛΑΒΟΙ ΑΛΛΑΝ ΓΥΝΑΙΚΑ ΑΛΛ Η ΕΜΕ
[Llavors] ells podran casar Dionisofón, però no abans, i que mai pugui casar-se amb una altra dona que no sigui jo;
  • [ΕΜΕ Δ] Ε ΣΥΝΚΑΤΑΓΗΡΑΣΑΙ ΔΙΟΝΥΣΟΦΩΝΤΙ ΚΑΙ ΜΗΔΕΜΙΑΝ ΑΛΛΑΝ ΙΚΕΤΙΣ ΥΜΩΝ ΓΙΝΟ
I [jo] pugui envellir al costat de Dionisofón i ningú més. Jo [sóc] vostra suplicant:
  • [ΜΑΙ ΦΙΛ] ΑΝ ΟΙΚΤΙΡΕΤΕ ΔΑΙΜΟΝΕΣ ΦΙΛ [Ο] Ι ΔΑΓΙΝΑΓΑΡΙΜΕ ΦΙΛΩΝ ΠΑΝΤΩΝ ΚΑΙ ΕΡΗΜΑ ΑΛΛΑ
Tingueu compassió de [vostre estimat], estimats dimonis, Dagina (?), Ja que he abandonat a tots els meus estimats.
  • [....] Α ΦΥΛΑΣΣΕΤΕ ΕΜΙΝ Ο [Π] ΩΣ ΜΗ ΓΙΝΕΤΑΙ ΤΑ [Υ] ΤΑ ΚΑΙ ΚΑΚΑ ΚΑΚΩΣ ΘΕΤΙΜΑ ΑΠΟΛΗΤΑΙ
Però si us plau guardeu això pel meu bé perquè aquests esdeveniments no es produeixin i la desgraciada Zetima perdi miserablement
  • [....] ΑΛ [-]. ΥΝΜ .. ΕΣΠΛΗΝ ΕΜΟΣ ΕΜΕ ΔΕ [Ε] Υ [Δ] ΑΙΜΟΝΑ ΚΑΙ ΜΑΚΑΡΙΑΝ ΓΕΝΕΣΤΑΙ
I a mi em concedeixi [fe] felicitat i aquesta.
  • [-] ΤΟ [.]. [-]. [..] .. Ε.Ε.Ω [?] Α. [.] Ε .. ΜΕΓΕ [-]

Data i transcendència[modifica | modifica el codi]

La tablilla ha estat datada pels editors originals cap a la «meitat del segle IV aC o una mica abans (per la forma de les lletres, i l'ortografia) ». El professor Edmonds del Bryn Mawr College prefereix datar al segle III aC

La primera opinió és defensada per OCD (1996, pàg. 905 i 906), en què Olivier Masson escriu:

« Encara en contrast amb les opinions més primerenques que la converteixen en [de Macedònia] un dialecte eòlic (O. Hoffmann compared Thessalian) hem de pensar en una relació connexió enllaç amb el nord-oest grec (Locrio, etolio, focidio, epirota ). Aquesta opinió es recolza en el recent descobriment en Pella d'una tauleta de maledicció (segle IV aC), que bé pot ser el primer text «macedoni» testificat (publicació provisional per E.Voutyras; cf. the Bulletin Epigraphique in Rev Et. Grec. 1994, no.413), el text inclou un adverbi opoka , que no és tesalio. »

De la mateixa opinió és James L. O'Neil s (de la Universitat de Sydney), en la presentació el 2005 en la Conferència de la Societat australasica per a Estudis Clàssics, titulada «Doric Forms in Macedonian Inscriptions» (formes dòriques en les inscripcions macedònies ):

« Una tauleta de maledicció del segle IV aC de Pella mostra formes de lletres que són clarament dòriques, però una varietat de dòric diferent d'algun dels dialectes grecs occidentals de zones contigües a Macedònia. Tres, molt breus, inscripcions del segle IV són indubtablement dòriques. Aquestes demostren que un dialecte dòric va ser parlat a Macedònia, quan esperaríem trobar formes gregues occidentals en els noms grecs trobats a Macedònia. I les posteriors inscripcions macedònies estan en Koiné, evitant les formes sonores de les consonants tant del dòric com del macedoni. El dialecte macedoni nadiu s'havia tornat inadequat per als documents escrits. »

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brixhe, C.; A. Panayotou: «Li Macédonien», en Langues indo-européennes (pàg. 205-220). París: Bader, 1994.
  • Dubois, L.: Uneix tablette de malédiction de Pella. S'agit-il du premier texte macédonien? REG 108: 190-197 (31)|SEG 43.434, 1995.|Bep 1996.259. EPB 1998.113.
  • History of the Greek Language . Atenes: Greek Literary and Historical Archive, 1999. ISBN 960-201-122-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tauleta de maledicció de Pella Modifica l'enllaç a Wikidata

Nota[modifica | modifica el codi]