Maledicció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Del llatí maledictio (κατάρα grec), es el fet d'enviar una imprecació que es dirigeix contra algú o envers alguna cosa, manifestant enuig a aquella persona o a aquell fet. Molt sovint es desitja patiment a la persona a qui va dirigida.

Història i mitologia[modifica | modifica el codi]

Les malediccions tenen un paper destacat en les creences populars de molts pobles (supersticions), així com en els seus mites i llegendes. Segons les creences, en moltes ocasions famílies senceres són víctimes d'una maledicció, com en la literatura grega, en la que tot el llinatge d'Èdip es víctima del destí advers.

Malediccions a l'antiga Grècia i Roma[modifica | modifica el codi]

Les malediccions a Grècia i Roma s'escrivien a unes tauletes fetes de plom o materials similars. Normalment, invocaven l'ajut d'un esperit, deïtat, dimoni o un mort prematur per a acomplir un objectiu i eren col·locades en llocs considerats eficaços per a la seva activació com en una tomba, un cementiri o una font sagrada. A aquestes tauletes, el text s'expressava el desig de voler fer mal a l'enemic d'una forma específica. A més, amb freqüència, s'afegia la falta que havia comès la persona maleïda com un robatori, una infidelitat, una falta de respecte, etc. Els romans, els etruscs i els grecs practicaven amb relativa insistència aquesta mena de malediccions. Concretament els grecs tenien uns sacerdots nomenats areteus que s'encarregaven de maleir.

A la mitologia grega, les Moires (Μοῖραι, ‘repartidores') eren les personificacions del destí. La seva equivalència en la mitologia romana van ser les parques o els fats. Controlaven el metafòric fil de la vida de cada mortal des del naixement fins a la mort.

En un principi, les Moires eren concebudes com a divinitats indeterminades i abstractes, potser fins i tot com una sola deessa. A la Ilíada d'Homer es parla de la Moira que fila la vida per a cada home des del seu naixement.

Les moires també van ser temudes i respectades pels deus. El mateix Zeus les obeïa segons va dir la sacerdotessa de Delfos perquè es veien com essers malignes.

Religió[modifica | modifica el codi]

El poder dels maleficis  també s'atribueixen a alguns objectes. Alguns grups ètnics marginats socialment també tenen una capacitat especial per maleir a persones o a objectes com els gitanos en Espanya, els quals causaven autèntic paor.

El vudú afroamericà practica el vudú i es creu que és possible fer mal una persona posant al seu camí alguns objectes prèviament maleïts, els quals s'activen quan la víctima passa per sobre d'ells. Segons algunes creences, les malediccions poden afectar també edificis com cases a les que s'anomena 'cases embruixades'.

Art i literatura[modifica | modifica el codi]

El poeta Nikos Kavadias narra en un dels seus poemes la historia d'un ganivet maleït: tothom qui el comprava acabava utilitzant-lo per assassinar una persona estimada. A la literatura grega trobem exemples de malediccions. L'exemple més conegut es el de Èdip Rei de Sòfocles : Laios, rei de Tebes, es va casar amb Iocasta i durant molts anys van intentar tenir un fill. Al no aconseguir el seu propòsit, va anar a visitar l'oracle de Delfos i li va dir que el fill que engendrés, el mataria. Laios no va fer cas i van tenir el seu fill: Èdip. Laios el va desterrar per por a que el traís i, creient-lo mort, va continuar amb la seva vida. Èdip va sobreviure, va trobar-se Laios en un camí i, després d'haver discutit, el va matar. Es complia així la maledicció de l'oracle de Delfos, qui també va vaticinar que Edip es casaria amb la seva mare i posteriorment tindria dos fills als quals va vaticinar que es matarien entre ells, tema principal de l'obra d'Èsquil Els set contra Tebes: Quan Etèocles i

Polinices creuen estar burlant l’oracle, no fan sinó contribuir al seu compliment. El cor de tebans, fins i tot tracta de canviar l’opinió d’Eteòcles per a què aquest no vagi a combatre contra el seu germà, Eteòcles, essent conscient de que està fent efecte la maledicció del seu pare, marxa a combatre a la sèptima porta. És a dir, fins i tot menyspreant Eteòcles el destí i la maledicció del seu pare i, en conseqüència, també fent-ho Polinices, la força de la maledicció guanya i Eteòcles i Polinices acaben morint un a mans de l’altre.

"Que el daimon, amb el temps, pot canviar els seus designis i apropar-se amb tu amb un caire més dèbil" - Missatger

"Ho ha fet la maledicció paterna. Quines visions tan certes als meus somnis on es repartien els béns de la familia" - Eteòcles

Expressions[modifica | modifica el codi]

Gramaticalment, solen ser oracions amb modalitat desiderativa (igual com les benediccions) amb el verb en subjuntiu. Així, són exemples de malediccions mal menjador et mengi (o al càncer et mengi), mal llamp t'arreplegui o mal et morissis.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ÈSQUIL, Els set contra Tebes, en Tragèdies / Èsquil, trad. per Carles Riba, en el text establert per Paul Mazon, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932-1934, V.2.Wikipedia <<Maldición>>[1]
  • Wikipedia <<Maldición>>[1]
  • Wikipedia <<Moiras>>[2]
  • El mito de las Moiras[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maledicció Modifica l'enllaç a Wikidata