Tebaida
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
La Tebaida (o Thebais) fou una província que equivalia a l'Alt Egipte (sense l'Egipte Mitjà). Fou creada per Dioclecià el 293, i abraçava fins a Siene (Syene) o Aswan Núbia, al sud, fins a Hermòpolis, al nord, fins a la mar Roja, a l'est (en part dominada pels blèmies), i fins al desert occidental, a l'oest. Formà part de la diòcesi d'Orient. La capital fou Tebes que li va donar nom. Apol·linòpolis Magna (Edfú) fou la seva segona ciutat principal després de Tebes. També cal esmentar Latòpolis, Ombi (Kom Ombo), Coptos, Denderah (Tentyra), Panòpolis, Siene i Hermòpolis.
La Tebaida romana incloïa generalment deu nomós del Antic Egipte, i fou regida per nonarques. Plini esmenta onze nomós dins la Tebaida, i altres escriptors n'esmenten fins a catorze. Els deserts de la Tebaida eren poblats de llops, hienes i xacals. El cocodril hi era abundant llavors, però actualment n'ha desaparegut. La població es dedicava quasi al cent per cent a l'agricultura. Era egípcia però amb barreja amb elements nubis i semites. Va tenir una població núbia important que centrava els seus cultes al temple de Philae dedicat a Isis.
Durant el període romà el país va estar tranquil i Tiberi va restaurar molts monuments. En temps de Dioclecià la regió fou envaïda pels blèmies i altres tribus de Núbia. Amb Justinià I, emperador bizantí, estava dividida en Tebaida Superior (de Tinis o Abidos cap al sud) i Tebaida Inferior (la resta de la província). Les capitals es creu que foren Abidos i Tebes.
En època cristiana van sorgir al desert els primers eremites, com Sant Antoni (271) i monestirs com el de Sant Pacomi. El monestir fundat per sant Pacomi va esdevenir gairebé un orde religiós amb seu a Tabenna. Sant Pacomi va morir el 346 i el va succeir Orasi, i després Teodor, que van mantenir el nivell monàstic. La seva germana va fundar un orde femení. Begol va fundar a Atripis un orde encara més extrem en què els monjos es preparaven per viure com a ermitans, però el seu successor Eshouldi va morir el 452 i l'orde es va dissoldre. Tot i així els ordes monàstics no van desaparèixer fins al 638, amb l'arribada dels musulmans. Llocs de recolliment com Nitria, Tabenna o Atripis desapareixerien en poc temps. La província de la Tebaida va deixar de ser una entitat administrativa per ser un nom regional que va substituir al nom "Alt Egipte".