He retirat aquest tros, que vol fer passar per convenció d'estil de la Viquipèdia el que tan sols és l'opinió personal d'un usuari, que a més a més contradiu les recomanacions de l'IEC.
Tema de Viquipèdia Discussió:Transcripció del rus
Ja he dit que cal discutir aquestes RECOMANACIONS (no són una llei o constitució) i trobar un consens llarg. El que diuen els de l'IEC és un disbarat, ja ho he explicat mil vegades: Tema:Vest6v2oorj3f7pq o Discussió:Alissa Fréindlikh.
Doncs això, primer ho discutim i, una vegada assolim un consens, el posem a la pàgina. No a l'inrevés.
Molt bé. He posat els enllaços a les discussions prèvies.
Per cert, els criteris que jo proposo també fan servir en altres llengües, en l'anglès inclòs. He posat un munt d'exemples aquí: Noms d'origen alemany. Fins i tot el mateix nom (Schmidt/Shmidt) s'escriu de manera diferent per persones diferents.
A més, la proposta de l'IEC no diu directament que els cognoms ALEMANYS s'han d'escriure com es fa en alemany. Només diu que "sembla raonable recuperar la forma original (sovint alemanya) corresponent, quan aquesta no s'allunya gaire de la forma russa i resulta fàcilment recognoscible". A més, una mica més avall, s'escriu: "En canvi, convindrà aplicar sempre la transcripció precisa de la forma russa en aquells cognoms més plenament russificats". Doncs com distingim quin nom és "més plenament russificat" i quin nom, no? Fréindlich és russificat o no? Em sembla que sí, ja que en rus (Фрейндлих) aquesta és la transcripció del nom Freundlich. En rus, "eu" alemany es transcrivia normalment com "ei" (ей). Ni tans sols els alemanys no escriuen aquest nom amb "eu", Freundlich. I per què no podem aplicar el criteri dels NOMS russificats per PERSONES "més plenament russificades"? Repeteixo: aquestes són només recomanacions. Les hem de discutir i, si cal, revisar-les.
Els criteris de l'IEC fan referència al grau de "russificació" del cognom, no de la persona que el porta. És una distinció important.
El gran problema amb molts d'aquests "criteris", "recomanacions", "manuals", etc. és que els escriuen els estrangers, sense consultar els parlants natius. I això a vegades porta a bajanades com aquesta. No he vist cap nom rus en aquella proposta, tots són catalans. El fet que alguns siguin professors de rus no vol dir que parlessin rus perfectament o sabessin molt bé la història de Rússia. És com si jo escrigués recomanacions sobre la llengua catalana sense consultar prèviament un catalanoparlant natiu. Els de l'IEC podien, almenys, estudiar la pràctica internacional pel que fa a aquests cognoms. Com ja ho he dit, en anglès fan servir exactament els criteris que jo proposo (m'atreveixo a dir que en altres llengües d'ús internacional, també). Així que aquests no em "surten dels nassos", benvolgut @Leptictidium:. Doncs si preferiu viure en una bombolla i ignorar la pràctica internacional o el que us està dient un parlant natiu de rus (és a dir, jo), endavant, feu el ridícul.
Ah, ara resulta que no sóc només jo, sinó que també els filòlegs experts de l'IEC (i, presumiblement, tothom que no estigui d'acord amb els teus punts de vista) són uns neandertals analfabets que no entenen ni una paraula de rus i no saben res de la història de Rússia. Aha. Entesos.
No he dit pas això, no cal ridiculitzar el meu punt de vista. Només he dit que els de l'IEC s'han equivocat en aquest punt i he explicat per què ho dic. Si no entens els meus arguments, és problema teu. No entens coses senzilles, ja ho he repetit un munt de vegades. No hi puc fer res. Esperem què diuen altres usuaris.
Per cert, les recomanacions de l'IEC ja s'han ignorat pel que fa a la reforma dels accents. Doncs no és una blasfèmia, com ho pretenen alguns.
S'han ignorat perquè hi havia A) un motiu de pes per fer-ho; i B) un consens previ de la comunitat per fer-ho, condicions que no es donen en el teu cas.
El problema és que hi ha gent (em refereixo a la teva persona) que no vol trobar un consens sobre els noms russos i que tracta l'IEC (en aquest cas) com si fos la Bíblia o la constitució espanyola. No vol escoltar cap argument. Els ignora o ridiculitza o banalitza. Dobles estàndards, jo diria. En fi, no ets la persona que pugui donar la seva opinió sobre aquest tema ja que saps molt poc de Rússia i sembla que nit tan sols entenguis rus. Doncs espero les opinions d'altres.
En l'elaboració dels criteris de transcripció del rus de l'IEC també hi varen participar professors russos nadius, si no vaig errat. Però el tema no és aquest. Si un cognom té una certa "tradició" a les llengües que s'escriuen amb alfabet llatí, potser no és cap bestiesa de mantenir aquella forma "tradicional". És com Isaac Asimov: si l'haguéssim de transcriure "a la catalana" hauríem de posar "ss" tant al nom com al cognom. Però és obvi que això resulta il·lògic en aquest personatge. Per tant, si bé hi ha unes orientacions "de caràcter general", caldrà estar al cas concret per veure quina és l'opció més adequada. Les llengües no són una ciència exacta.
@MALLUS: No entenc gaire que vols dir citant el cas d'Isaac Asimov. El seu cas dóna la raó als meus arguments (fer servir la forma utilitzada al país on viu o vivia el personatge en qüestió). Asimov va néixer a Rússia, però va viure (des de tres anys) als Estats Units. Per aquesta raó tothom (els catalans inclosos) fa servir la forma anglesa del seu prenom i el seu cognom. A ningú no interessa quin va ser el seu nom original. Fins i tot els russos transcriuen el seu prenom de l'anglès: А́йзек (Àizek) i no fan servir la forma russa, Исаак (Issaak). I per què el seu cognom hauria de ser escrit amb "ss" en català? Tampoc ho entenc. Tant els nord-americans com els russos el pronuncien amb "z". En rus: Ази́мов (Azímov). El seu cognom original (rus) va ser Ази́мов o bé Ози́мов (Ozímov). Prové de la paraula russa "ози́мые". Doncs si féssim la transcripció de la forma utilitzada pels russos, seria Àizek Azímov. Però la forma russa no interessa a ningú, com ja ho he dit. Tothom fa servir la forma anglesa ja que ell vivia als Estats Units. El mateix amb Sarkozy: el seu cognom és hongarès i fins i tot s'escriu d'una forma diferent en hongarès, però tothom l'escriu i pronuncia com ho fan els francesos. Per tant, l'analogia entre Asimov, Sarkozy i els cognoms russos "d'origen estranger" em sembla perfecta. Els criteris han de ser els mateixos. P.S. De veritat, ja estic cansat d'explicar totes aquestes coses tan senzilles. Feu el que volgueu, ja ho he dit.
A veure: simplement es tracta de comentar que els "criteris generals" poden tenir excepcions concretes per motius diversos. Cap llengua no és una ciència exacta. Per tant, en molts casos no tindrem una "solució pacífica". I no passa res. Jo sóc partidari de "seguir la forma original" sempre que sigui possible (en aquest cas, la russa). I si no se segueix, pel motiu que sigui, que quedi clar per quin motiu no se segueix la "norma general" en aquell cas concret.