Theódoros Katsanevas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTheódoros Katsanevas
Nom original(el) Θεόδωρος Κατσανέβας Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1947 Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Hel·lènic

Circumscripció electoral: Atenes B
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversity of Piraeus (en) Tradueix
Universitat de Warwick
London School of Economics Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia laboral Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity of Piraeus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitDrachmi Greek Democratic Movement Five Stars (en) Tradueix (2013–)
Moviment Socialista Panhel·lènic (1974–2004) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeSofia Papandreou (en) Tradueix (–2000) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webunipi.gr… Modifica el valor a Wikidata

Theódoros Katsanevas (grec: Θεόδωρος Κατσανέβας) (Atenes, 13 de març de 1947 - Atenes, 8 de maig de 2021) fou un acadèmic i polític grec[1] que va ser diputat del Parlament Hel·lènic entre 1989 i 2004 pel Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK).[2] Des de maig de 2013 liderà el partit polític DRACHMA. Va obtenir un Master of Arts a la Universitat de Warwick i un doctorat a la London School of Economics. Era professor d'Economia Laboral a la Universitat del Pireu.[2]

Fins al seu divorci el 2000, estava casat amb Sophia, la filla d'Andreas Papandreu, exprimer ministre de Grècia.[3][4] En el seu testament, Papandreu defineix Katsanevas una "vergonya per a la família" (literalment en grec, όνειδος της οικογένειας)[5][4][6][7][8][9][10] i afirma que "el seu objectiu era heretar políticament la història de la lluita de Georgios Papandreu i Andreas Papandreu"[11][12][13][14] (Georgios Papandreu va ser el pare d'Andreas i també va ser primer ministre de Grècia).

Per haver-se recollit aquest assumpte a la Viquipèdia en grec, Katsanevas va presentar una demanda contra un viquipedista grec amb el nom d'usuari «Diu», i The Greek Free / Open Source Software Society ("GFOSS", també coneguda com a "ELLAK").[1][3] La Fundació Wikimedia va afirmar que Katsanevas estava «utilitzant el sistema judicial contra aquells que no comparteixen els seus recursos econòmics i la seva influència» i ho veia com un atac a la llibertat d'expressió.[1] Arran d'aquest cas es va produir un efecte Streisand sobre la seva figura política i involucració en el cas.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Wikimedia Foundation supports Wikipedia user subject to defamation lawsuit in Greece — Wikimedia blog». Wikimedia Foundation. [Consulta: 14 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 «Theodore Katsanevas, MA (Warwick), PhD (LSE)». University of Piraeus. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2004. [Consulta: 14 febrer 2014].
  3. 3,0 3,1 Kostas Efimeros. «How a Greek politician is attempting to rewrite history by suing Wikipedia, the online encyclopedia he doesn't understand». thepressproject.net, 13-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-14. [Consulta: 15 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 «Katsanevas Papandreou - Disinherited children contest Papandreou's will Greek premier had left entire estate to widow». Baltimore Sun. Arxivat de l'original el 2014-02-15. [Consulta: 15 febrer 2014].
  5. Reactions to Papandreou's will, Athens News Agency, 13/09/1996
  6. «Papandreous' legacy - SFGate». [Consulta: 15 febrer 2014].
  7. «Διαμάντια & σκουπίδια - ολιτισμός». tovima.gr. [Consulta: 14 febrer 2014].
  8. «Διαθήκη εκ του διατίθημι». protagon.gr. [Consulta: 14 febrer 2014].
  9. «Η διαθήκη σε... δίκη». tovima.gr. [Consulta: 14 febrer 2014].
  10. «Atene: il fattore Mimi' s' abbatte sul voto». archiviostorico.corriere.it. [Consulta: 14 febrer 2014].
  11. «Οι διαθήκες του Ανδρέα Παπανδρέου». Ριζοσπάστης, 13-09-1996 [Consulta: 15 febrer 2014].
  12. Andreas Papandreou's wills opened Dimitra Liani receives archives, Athens News Agency, 13/09/1996
  13. Reactions to Papandreou's will, Athens News Agency, 13/09/1996
  14. Two wills of the late Andreas Papandreou submitted to the Court, Antenna News in English, 13/09/1996

Enllaços externs[modifica]