Thomas Bernhard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thomas Bernhard

Tomba de Bernhard a Viena.
Naixement 9 de febrer de 1931
Heerlen, Països Baixos
Mort 12 de febrer de 1989 (als 58 anys)
Ohlsdorf, Àustria
Ocupació Novel·lista i dramaturg
Signatura de Bernhard.

Thomas Bernhard (1931 - 1989)[1] fou un poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya. Nascut a Heerlen (província de Limburg, els Països Baixos), hom el considera l'escriptor austríac més important de la segona meitat del segle XX.

Obra[modifica | modifica el codi]

Sovint titllat a Àustria de Nestbeschmutzer (algú que embruta el seu propi niu) pels seus punts de vista crítics, Bernhard va ser molt aclamat a l'estranger.

El seu treball està molt marcat pel sentiment d'abandonament (en la seva infància i joventut) i per la seva malaltia incurable, que li va fer veure la mort com l'essència última de l'existència. El seu treball solen ser característics monòlegs solitaris que expliquen, a un oient callat, les seves opinions sobre l'estat del món, sovint amb referència a una situació concreta. És una característica tant del seu teatre com de la prosa.

Els seus principals protagonistes, sovint són acadèmics o, com ell els anomena, Geistesmenschen, denuncien tot el que importa als austríacs en diatribes contra la "població estúpida" que està plena d'injúria. També ataca l'Estat (sovint anomenat "catòlic-nacional-socialista"), i les institucions generalment respectades, el Burgtheater de Viena, i artistes de fama. El seu treball també s'ocupa contínuament de l'aïllament i l'autodestrucció de les persones que lluiten per una perfecció inabastable; perfecció que significaria estancament i, conseqüentment, la mort.

«Es ist alles lächerlich, wenn man denkt an den Tod»[cal citació] («Tot és ridícul, quan un pensa en la mort»), va ser el seu comentari quan va rebre un menor Premi Nacional d'Àustria el 1968, que va donar lloc a un dels molts escàndols públics que causà al llarg dels anys i que es va convertir en part de la seva fama. La seva novel·la Holzfällen (1984), per exemple, no va poder ser publicada durant anys a causa d'una demanda per difamació per un antic amic. Moltes de les seves obres -sobretot Plaça dels Herois (1988)- van topar amb les crítiques de cercles conservadors, que afirmaven que tacaven la reputació d'Àustria. Plaça dels Herois, així com les altres obres que Bernhard va escriure en aquests anys, es van representar en el Burgtheater de Viena, famós pel controvertit director Claus Peymann, que va ser criticat sovint per representar obres contemporànies en aquest temple de l'art.

Fins i tot mort va causar pertorbació pels seus, com anomenava, escrits pòstums sobre l'emigració, rebutjant-ne totes les publicacions i posades en escena del seu treball dins de les fronteres d'Àustria. La Fundació Internacional de Thomas Bernhard, establerta pel seu marmessor i mig germà, el Dr. Peter Fabjan, posteriorment ha fet excepcions, encara que l'empresa alemanya Suhrkamp segueix sent el seu editor principal.

Teatre

  • Ein Fest für Boris (1970)
  • Der Ignorant und der Wahnsinnige (1972)
  • Die Jagdgesellschaft (1974)
  • Die Macht der Gewohnheit (1974)
  • Der Präsident (1975)
  • Die Berühmten (1976)
  • Minetti. Ein Portrait des Künstlers als alter Mann (1977)
  • Immanuel Kant (1978)
  • Vor dem Ruhestand (1979)
  • Der Weltverbesserer (1980)
  • Ueber allen Gipfeln ist Ruh (1981)
  • Am Ziel (1981)
  • Der Schein trügt (1983)
  • Der Theatermacher (1984)
  • Ritter, Dene, Voss (1984)

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Poesia

  • Nou salms. In hora mortis. Edició bilingüe. Traducció i epíleg de Ramon Farrés. Vic / Barcelona: Eumo / Cafè Central, 1995 ("Jardins de Samarcanda", 11)
  • Sota el ferro de la lluna. Edició bilingüe. Traducció de Ramon Farrés. Palma: Lleonard Muntaner, 2011.

Teatre

  • Minetti. Un retrat de l'artista vell. Traducció de Josep Murgades. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.
  • La força del costum. Traducció de Feliu Formosa. València: Tres i Quatre, 1989.
  • A la meta. Traducció d'Eugeni Bou. Barcelona: Institut del Teatre, 1994.
  • Plaça dels Herois. Traducció de Feliu Formosa. Barcelona: Proa / TNC, 2000.
  • El comediant. Traducció de Bernat Puigtobella. Barcelona: Edicions 62, 2002.
  • Tres dramolette. Traducció d'Anna Soler Horta. Tarragona: Arola, 2007.
  • Senzillament complicat. Traducció d'Anna Soler Horta. Palma: Lleonard Muntaner editor, 2013.
  • El President. Traducció de Bernat Puigtobella. Tarragona: Arola Editors, 2014.

Narrativa i textos autobiogràfics

  • El nebot de Wittgenstein. Traducció de Josep Murgades. Barcelona: Empúries, 1985.
  • L'imitador de veus. Traducció de Josep Murgades. Barcelona: Empúries, 1985.
  • Trasbals. Traducció de Núria Roig. Barcelona: Ediciones B, 1989.
  • A les altures. Intent de salvació, bestieses. Traducció de Joan Fontcuberta i Gel. Barcelona: La Magrana / Edicions 62, 1990 ("Venècies", 26).
  • El malaguanyat. Traducció de Joan Fontcuberta i Gel. Barcelona: Proa, 1992 ("A tot vent", 300).
  • L'origen. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: Edicions del Salobre, 2008.
  • El soterrani. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: Edicions del Salobre, 2009.
  • Mestres antics. Traducció de Clara Formosa Plans. Barcelona: Còmplices Editorial, 2011.
  • L'alè. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Editor, 2012.
  • El fred. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Edito, 2012.
  • Un nen. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Editor, 2012.
  • Els meus premis. Traducció de Clara Formosa Plans: El Gall Editor, 2014.[2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pizà, Antoni. "Thomas Bernhard com a intèrpret virtuós", assaig a: El doble silenci: Reflexions sobre música i músics (Palma: Documenta, 2003) p. 72-74.
  • Farrés, Ramon. "Thomas Bernhard, poeta", epíleg a: Bernhard, Thomas. Nou salms. In hora mortis, cit. supra, p. 75-81.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pagès Jordà, Vicenç. «El rondinaire premiat». Cultura (El Punt Avui), 14 novembre 2014, p. 3.
  2. «Llegir en català, tardor 2014». Web. Llegir en català. [Consulta: 18 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Bernhard Modifica l'enllaç a Wikidata