Tomàs Aldàs Conesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomàs Aldàs Conesa
Biografia
Naixement1880 Modifica el valor a Wikidata
província de València (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1965 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Activitat
Ocupaciómúsic, professor de música, pianista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Aldàs Conesa (Província de València, País Valencià, 1880 - 1965) fou un músic, pianista, professor de música i catedràtic de Conservatori.[1][2]

Després d'estudiar al Conservatori Professional de Música i Declamació de València, com a alumne pensionat,[3] desenvolupà la seva tasca professional, a més de com a músic i violinista, i també com a professor de música i de solfeig, i com a professor numerari a partir de 1928. Entre els anys 1923 i 1951 fou president de l'"Asociación de Profesores Músicos Santa Cecilia de Valencia".[4][5] El 1932 va crear 'La Massa Coral Normalista', agrupació coral no professional que va estar integrada, en un principi, per alumnes i alumnes de l'Escola Normal de Magisteri Primari de València. Més endavant, va exercir, com a catedràtic, al mateix Conservatori en què es formà, del qual es convertiria, posteriorment, a partir de 1943, en el director, succeint en el càrrec a l'anterior director, Francisco Comes. Fou autor de diversos mètodes de solfeig i de teories de la música,[3] a més de diverses obres força interpretades i de dues sarsueles, El Matador i La Virgen de la Buena Guía, que es van estrenar al Teatre Ruzafa de València.[4][6]

Referències[modifica]

  1. José, Climent «Aldás Conesa, Tomás». Diccionario de la música española e hispanoamericana (Vol. 1). SGAE [Madrid], 1999, pàg. 238. [Consulta: 15 febrer 2021].
  2. «Aldás Conesa, Tomás, 1880-1965». ATRIL - Catálogo de Obras Sinfónicas Españolas. Associació Espanyola de Documentació Musical (AEDOM). [Consulta: 15 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 Fontestad Piles, Ana. El Conservatorio de Música de Valenciaː antecedentes, fundación y primera etapa (1879-1910). Servei de Publicacions de la Universitat de València, 2006, pàg. 415. [Consulta: 15 febrer 2021]. 
  4. 4,0 4,1 Miravet Lecha, Juan «La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939). Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales». Tesi doctoral. Universitat Politècnica de València, pàgs. 89, 93, i 147, 156, 180, 188, 232, 347, 358 [Consulta: 15 febrer 2021].
  5. «Presidentes de la Asociación desde su fundación hasta nuestros días: Cuadro de presidentes de la Asociación de Profesores Músicos Santa Cecilia de Valencia». Asociación de los Músicos Valencianos. [Consulta: 15 febrer 2021].
  6. «Destacó como comerciante a mediados del siglo XX en la calle Enmedio». El Periódico Mediterráneo, 16-03-2013 [Consulta: 15 febrer 2021].

Bibliografia[modifica]