Torre del Cintoi
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de sentinella  | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 43 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Vendrell (Baix Penedès) | |||
| Localització | Carrer del Cintoi | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1727-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006777 | |||
| Id. IPAC | 1933 | |||
La Torre del Cintoi és una antiga torre de guàrdia situada al nucli urbà de la població del Vendrell. És a l'antic camí que va del Vendrell a Sant Vicenç de Calders.
Història[modifica]
La torre, amb funcions defensives o de vigilància, podria ser l'origen del nucli del Vendrell, documentat suposadament des del 1032 quan Mir Llop Sanç fou establert al castell de Banyeres i amb seguretat l'any 1037 en una concòrdia signada per l'abat de Sant Cugat del Vallès, senyor dels castells de Calders i de Santa Oliva dintre els quals es trobava el Vendrell. La torre va esdevenir el centre de la baronia que senyorejà el monestir de Sant Cugat fins a l'abolició de les jurisdiccions feudals al segle xix. La baronia comprenia els termes de Bonastre, Albinyana, Santa Oliva, Sant Vicenç de Calders i el mateix Vendrell.
Arquitectura[modifica]
La torre, esberlada de dalt a baix i que només es conserva en part, té planta circular i un diàmetre interior de 305 cm. A uns 4 metres d'alçada hi ha un relleix d'uns 35 cm que fa pensar que a aquest nivell hi havia un trespol i segurament la porta devia estar a aquesta altura. Pel damunt del relleix només s'ha conservat 1 m de paret. El parament del mur és fet a base de pedres mitjanes (15 cm x 25 cm), poc treballades però ben alineades i unides amb morter de calç de color rogenc.
La datació se situaria cap al segle xi o xii.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre del Cintoi |
- Catalunya Romànica,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, p.262. ISBN 84-7739-402-4.